I Estudi sobre la Salut i el Benestar de l’Advocacia Espanyola elaborat per Lefebvre i l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia

I Estudi sobre la Salut i el Benestar de l’Advocacia Espanyola elaborat per Lefebvre i l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia

8 de cada 10 advocats espanyols estarien disposats a renunciar a part del seu sou per conciliar la seva vida personal i laboral

  • Lefebvre i l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA) han entrevistat a més de 700 advocats de tot el país per tal de conèixer la seva situació actual, els seus nivells de salut i benestar i les seves perspectives de futur.
  • El 70% dels advocats espanyols considera que els despatxos petits (constituïts per menys de 6 treballadors) garanteixen una millor qualitat de vida.
  • 7 de cada 10 afirmen tenir jornades laborals setmanals de més de 40 hores i gairebé un 13% treballa més de 60 hores setmanals.
  • Només el 8% consideren els seus ingressos molt satisfactoris, sent la majoria homes que treballen en grans despatxos.
  • Un 64% dels enquestats assegura poder teletreballar en les seves empreses, encara que el 63% voldria poder fer-ho més sovint. Aquest percentatge augmenta fins al 71% en el cas de les dones.
  • Tot i que el 75% dels advocats espanyols està satisfet amb el desenvolupament i ritme de la seva carrera professional, 3 de cada 10 escollirien una altra carrera si poguessin tornar enrere.
Lefebvre, l’editorial jurídica líder a Espanya, i l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA), han volgut prendre-li el pols a l’estat de la salut i benestar dels advocats a Espanya a través d’una enquesta a més de 700 advocats de tot el país. L’objectiu de l’estudi, que es presentarà en el XII Congrés Nacional de l’Advocacia, no és altre que contribuir a fer de l’advocacia una professió més sostenible, que generi felicitat i l’exercici no resulti una càrrega o una obligació.

En paraules de la Sara Molina Pérez-Tomé, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA-MHILP i coordinadora de l’informe, “un alt nivell d’estrès està estretament relacionat amb aspectes empresarials i de rendibilitat com la rotació i / o fugida de talent valuós en les organitzacions “. Per la seva banda, en Manel Atserias Luque, president del ISMA, assegura estar convençut que “el nostre benestar contribuirà al fet que la ciutadania vegi els seus drets millor defensats”.

Aquesta primera part del I Estudi sobre la Salut i el Benestar de l’Advocacia Espanyola ofereix una anàlisi sobre la qualitat de vida dels advocats espanyols, la dedicació horària a la feina, el tipus de jornada, el trajecte a la feina, la realització d’altres activitats remunerades, el teletreball, les tasques administratives i el seu grau de satisfacció professional.

 

Qualitat de vida

Existeix diferència entre petits i grans despatxos en qüestió de qualitat de vida? Sembla que sí. Pel que afirmen 7 de cada 10 advocats, són els despatxos petits (constituïts per menys de 6 treballadors) els que garanteixen una millor qualitat de vida.

Si se’ls pregunta si estarien disposats a reduir la jornada i sou a canvi d’una major qualitat de vida, els advocats espanyols ho tenen clar: la majoria (82%) estaria disposada, d’alguna manera o altra, a renunciar a part de la seva sou per poder conciliar la seva vida personal i familiar amb la laboral. Per contra, només el 11% prefereix treballar més i una major retribució salarial.

Dedicació a la feina

Quantes hores setmanals dediquen els advocats espanyols al seu treball? El 73% afirma tenir jornades laborals setmanals de més de 40 hores. D’ells, més d’un 60% compleix amb jornades setmanals d’entre 40 i 60 hores, i un gens menyspreable 13% amb jornades superiors a les 60 hores setmanals.

Gràcies a l’estudi, s’observa una lleugera diferenciació pel que fa a gènere. Mentre en el conjunt d’advocats que treballen més de 60 hores setmanals no existeixen pràcticament diferències entre home i dones, quan parlem d’entre 40 i 60 hores el percentatge és més gran entre els homes (64% vs 57% de les dones) i les dones representen un percentatge major en les jornades de fins a 40 hores (30% vs 23% dels homes).

Per tipus d’empresa, sembla que el treball en un gran despatx suposa la realització de jornades més elevades. Concretament, en un gran despatx només el 18% dels seus lletrats efectua jornades per sota de les 40 hores, respecte al 27% dels advocats que treballen en despatxos petits i el 30% dels que ho fan en despatxos unipersonals.

De les persones que treballen en un gran despatx, observem com el el 81% realitza jornades de més de 40 hores (davant el 73% dels que treballen en un despatx petit i el 70% dels que treballen en un despatx unipersonal); un 71% té jornades d’entre 40 i 60 hores (enfront del 60% dels que treballen en un despatx petit i el 57% dels que treballen en un despatx unipersonal) i un 10,5% té jornades de més de 60 hores (davant al 13,2% dels que treballen en un despatx petit i el 13,5% dels que treballen en un despatx unipersonal).

Tasques administratives

La meitat dels advocats espanyols assegura dedicar més del 21% de la seva jornada laboral a realitzar tasques administratives i la majoria (80%) preferiria fer qüestions diferents de les merament administratives, durant la seva jornada laboral
 
Per aconseguir-ho s’han desenvolupat tecnologies com Lex-On, una solució integral per a la gestió de despatxos creada per Lefebvre i que serà presentada al XII Congrés Nacional de l’Advocacia. Es tracta d’una eina àgil i senzilla amb la qual es pot gestionar un despatx des de qualsevol lloc (des dels expedients i dades de clients fins l’agenda o el correu) i que permet treballar des del núvol sempre assegurant la màxima seguretat de les dades del despatx i els dels seus clients.
 

Tipus de jornada

Pràcticament la majoria (87%) dels advocats espanyols té jornada partida, amb entre una i dues hores per dinar (60%), encara que existeix un 29% que afirma tenir menys d’una hora i un cridaner 11%, més de dues hores . Els menjars de negocis semblen estar en desús i només un 4% dels advocats espanyols afirma tenir-les de forma molt habitual.
 
A més de menjar, a què dediquen aquest temps els lletrats espanyols? El 43% el dedica a activitats personals com anar al gimnàs, fer encàrrecs, veure amb amics, etc. Encara que un percentatge molt similar, el 41%, preferiria retallar aquest temps “per menjar” i sortir abans de la feina. Un nombre substancial de les dones es mostra favorable a aquesta via (49%), mentre que sortir abans constitueix una preferència una mica menor entre els homes (34%).
 
Si parlem de flexibilitat, el 90% de les persones enquestades diu tenir certa flexibilitat per entrar i sortir (51%) o fins i tot no tenir horari (39%). Només el 10% dels advocats espanyols assegura tenir un horari fix.
 

Trajecte a la feina

 
La majoria dels enquestats (75%) viu relativament a prop del seu lloc de treball i triga menys de 30 minuts a arribar. El 25% restant viu a una major distància o, vivint a prop, triga més a causa del trànsit en grans ciutats com Madrid o Barcelona.
 
El cotxe o la moto són els mitjans preferits per traslladar-se a la feina (44%), seguits per anar a peu (36%), el transport públic (18%) i la bicicleta (2%). En el cas dels lletrats que resideixen a Madrid l’ús del transport públic puja al 36% i al 31% entre els que viuen a Barcelona.
 

Remuneració

 
Quant a l’anàlisi de la satisfacció amb els ingressos, només el 8% els consideren molt satisfactoris, sent la majoria homes (11%) que treballen en grans despatxos (18%), enfront del 5,9% dels que treballen en despatxos petits i el 6,2% dels que treballen en despatxos unipersonals.
 
Només un 31% dels advocats espanyols afirma no estar gens satisfet amb el seu sou, més dones (34%) que homes (28%) i entre els que treballen en despatxos unipersonals (36%, enfront del 30% dels que treballen en despatxos petits i el 22% dels que treballen en despatxos grans).
 

Teletreball

 
Pel que fa al teletreball, l’informe destaca que està cada vegada més implantat en aquesta professió. De fet, un 64% dels enquestats afirma poder teletreballar a la seva empresa, però també és cert que es concep com un complement de la jornada laboral i no com un mitjà substitutiu. No obstant això, el 63% (un 71% de les quals són dones), preferiria poder treballar més des de casa, eliminant l’element presencial i només el 37% estaria d’acord en treballar des del seu lloc i no des de casa.
Satisfacció amb la professió
 
Quin és el nivell de satisfacció personal dels advocats espanyols amb el desenvolupament i ritme de la seva carrera professional? ¿I el de la seva família? El 75% es mostra satisfet. D’ells, un 68% són socis d’un despatx (74% homes davant el 62% dones), un 20% són advocats sèniors (18% homes vs 23% dones) i un 12% advocats juniors (8% homes davant 15% dones).
 
Si parlem del nivell de satisfacció familiar, aquest percentatge baixa fins al 59%. Vistes les dades, en preguntar als lletrats espanyols si es penedien d’haver escollit l’advocacia com a professió, el 66% afirma que tornaria a exercir com a advocat, tot i que només un 34% ho faria amb seguretat. Sorprèn que 3 de cada 10 lletrats espanyols asseguri que preferiria dedicar-se a una altra professió diferent de la d’advocat.
 
L’estudi dut a terme per Lefebvre i ISMA, també ha volgut conèixer quina percepció tenen els advocats sobre la valoració que fa la ciutadania sobre la professió. I les opinions estan molt dividides ja que la meitat considera que està valorada positivament i l’altra meitat creu el contrari.
La Junior Lawyers Division ofereix els resultats de la seva enquesta de resiliència i benestar

La Junior Lawyers Division ofereix els resultats de la seva enquesta de resiliència i benestar

Tomàs Gabriel Garcia Micó

Vicepresident i secretari de l’ISMA

El passat dissabte 6 d’abril, vaig assistir juntament amb en Manel Atserias Luque, president de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, a la Conferència Anual que organitza la Junior Lawyers Division de The Law Society, que tingué lloc a Londres. Per a més informació al respecte, es pot consultar la notícia publicada ahir a Lawyerpress: “El ISMA asiste a la conferencia anual de la Junior Lawyers Division“.

Va ser durant aquella conferència en la que, entre moltes ponències interessants sobre diverses qüestions vinculades amb la salut mental de les i els solicitors britànics, es va presentar la tercera edició de l’informe compilant els resultats obtinguts en el marc de l’enquesta de resiliència i benestar (Resilience and wellbeing survey report), l’autora de la qual és la Kayleigh Leonie, qui forma part del Comitè Executiu de la Junior Lawyers Division i que ens va honrar l’any passat a unir-se al nostre Consell Assessor (foto de portada).

Des de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia considerem fonamental difondre aquesta tasca titànica de recopilació i anàlisi de dades sobre la salut mental de les i els solicitors britànics i, més enllà dels elogis al treball realitzat per la Kayleigh Leonie, hem decidit traduir a la llengua catalana el resum executiu de dit informe.

Resum executiu

Entre el gener i el març del 2019, 1.803 membres de la Junior Lawyers Division de The Law Society of England and Wales (JLD) van contestar a una enquesta online sobre l’estrès negatiu i els problemes de salut mental.

La proporció de persones enquestades que van declarar sentir-se regularment incapaces de suportar l’estrès en el mes anterior a contestar l’enquesta es manté prop d’una cinquena part del total (19%). La proporció de persones enquestades que tingueren aquesta mateixa sensació de forma “regular” o “ocasional” ha disminuït lleugerament respecte de les dades de l’any 2017 (55% al 2017, 54% al 2018 i 52% al 2019).

Una proporció més alta de dones (21%) que d’homes (13%) han declarat que, de forma “regular”, són incapaces de suportar l’estrès. Una proporció més alta de les persones (28,8%) que treballen en petits despatxos (1-4 socis) van declarar que, de forma regular, no eren capaces de suportar l’estrès laboral, comparat amb e 16,7% de qui treballen en grans despatxos (més de 26 socis). Un poc per sobre de la cinquena part (22,9%) de les persones enquestades que treballen amb clients vulnerables tenen la mateixa sensació, en comparació del 17,3% d’aquells qui no treballen per aquest grup de clients.

Estrès laboral

Més de la tercera part (37%) de les persones enquestades han sentit estrès regularment (definit aquí com la sensació de trobar-se sota massa pressió emocional o mental), durant el mes anterior a contestar l’enquesta. Unes dades lleugerament superiors al 35% del 2017.

Una quarta part de les persones enquestades el 2019 han declara haver sentit nivells d’estrès laboral “sever” o “extrem”, de forma semblant a les dades de 2017 i 2018. La meitat de les persones enquestades (51%) van declarar haver sofert nivells “moderats” d’estrès.

Només un 3% de les persones enquestades van declarar no haver patit estrès negatiu en el mes anterior.

Com ja va succeir en altres enquestes, l’alta càrrega de treball (64%) i les exigències i expectatives del cient (52%) són les causes d’estrès més comunment seleccionades.

Les conseqüències de l’estrès laboral més seleccionades a l’enquesta de 2019 són els trastorns del son (66%) i l’afectació negativa a la salut mental (ansietat, alteracions emocionals, fatiga, pensaments depressius i negatius, autolesions) (60%).

L’exercici i la meditació/mindfulness són les estratègies més esmentades per les persones enquestades per lidiar amb l’estrès laboral.

Problemes de salut mental

Prop de la meitat de les persones enquestades van contestar que havien sofert problemes de salut mental (ja siguin diagnosticades o no) en el mes anterior a contestar l’enquesta de 2019, un increment substancial respecte del 38% de 2018.

Una significant proporció de dones (50,2%) compara amb la d’homes (41,4%) van contestar haver sofert problemes de salut mental Almenys dues terceres parts (64,2%) de les persones enquestades identificades com lesbianes, gay, bisexuals i transgènere (LGBT+) van contestar haver sofert problemes de salut mental, en comparació amb el 47% d’aquelles que s’identifiquen com heterosexuals.

Prop d’una cinquena part de les persones enquestades que afirmaven patir problemes de salut mental van indicar que el seu cap era coneixedor. Una major proporció de dones (21%) que d’homes (14%) van contestar que el seu cap era coneixedor.

Els trastorns del son (74%) i l’afectació negativa en la salut física (sentir-se físicament malalt, dolors en el pit) (60%) van ser les experiències més comunes entre els qui patien problemes de salut mental. Una major proporció de dones (63%) que d’homes (50%) van afirmar que els problemes de salut mental tenien un impacte negatiu en la seva salut física (sentir-se físicament malalt/dolors en el pit).

Prop de la meitat (49%) de les persones enquestades van treballar per a organitzacions que oferien ajuda i guia en relació amb la salut mental. Prop d’una quarta part (26%) dels qui van contestar l’enquesta no sabien si la seva organització ofereix dits serveis -el que suggereix que els actuals plans dels seus caps haurien de ser millor promocionats-.

La majoria de les persones enquestades pensaven que els seus caps podien fer més per a proporcionar ajuda, guia i recolzament en relació amb l’estrès laboral (77%) i els problemes de salut mental en el treball (78%).

Moltes persones enquestades, quan foren preguntades sobre si els seus caps estan o podrien estar oferint recolzament als seus treballadors que pateixen estrès laboral, van seyalar la necessitat dels caps d’afrontar les causes de dit estrès laboral tractant qüetions com la càrrega de treball, la distribució del treball i en assegurar la presència de personal qualificat i de recolzament per afrontar la càrrega de treball.

El 38% de les persones enquestades no sabien de cap organització que les pogués ajudar en matèria d’estrès o problemes de salut mental en el treball.

Missatge d’agraïment

Des de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia seguirem difonent els resultats del treball realitzat per la Kayleigh Leonie i la Junior Lawyers Division, a la vegada que aprofitem aquesta plataforma per tornar a agrair a la presidenta de la Junior Lawyers Division, l’Amy Crowley (foto de l’article), la invitació a assistir al seu congrés. Una experiència que esperem tenir l’honor de tornar a viure el proper any. Així mateix, agraïm a la resta de membres del Comitè Executiu de la Junior Lawyers Division la seva hospitalitat i el gran tracte que ens van dispensar en la nostre breu -i intensa- estada a Londres.

L’ISMA s’adhereix a la Clínica Jurídica de la UPF com a entitat col·laboradora

L’ISMA s’adhereix a la Clínica Jurídica de la UPF com a entitat col·laboradora

El passat dia 12 de febrer de 2019, l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP) es va adherir a la Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com entitat col·laboradora.

“La Clínica Jurídica és una iniciativa solidària d’aprenentatge-servei impulsada per la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu de la Clínica és posar a disposició de persones o col·lectius vulnerables la recerca jurídica de la UPF i l’experiència professional d’advocats de prestigi, sempre de forma gratuïta.

El model UPF s’estructura en dos nivells. Per una banda la Clínica presta un servei d’orientació jurídica bàsica a les persones sense recursos que s’hi adrecen, ja sigui directament o a través d’una ONG adherida. Determinats casos que presenten especial interès acadèmic i social són admesos a un segon nivell (assumptes tutelats) en què la Clínica crea un equip de treball format per un/a professor/a doctor/a en Dret, tres estudiants de darrer curs del Grau en Dret i un/a advocat/da expert/a en el tema que assumirà la defensa pro bono (gratuïtament).

La Clínica Jurídica no és un despatx d’advocats i la UPF no presta institucionalment cap mena de servei professional d’assessorament jurídic o de defensa en Tribunals. Els/les advocats/des que col·laboren amb la Clínica ho fan a títol individual i sota la seva responsabilitat personal, incloses aquelles persones que alhora són professores de la UPF a temps parcial”.

Cal destacar que l’adhesió de l’ISMA-MHILP com a entitat col·laboradora a la Clínica Jurídica de la UPF no implica cap tipus d’obligació per ambdues parts. Una entitat adherida és “aquella que té interès en seguir les activitats de la Clínica i vol expressar el seu compromís amb la defensa dels drets humans i de la justícia social”. Qualsevol iniciativa d’aquesta naturalesa, doncs, és benvinguda i recolzada per l’ISMA-MHILP.

En Tomàs Gabriel Garcia Micó, vicepresident de l’ISMA-MHILP i responsable de la secció “Atenció a la ciutadania” de la Clínica, ha destacat que “la col·laboració amb la Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra constitueix un gran honor per a l’ISMA-MHILP i constitueix un punt d’inflexió molt important per a la nostra activitat doncs permetrà la necessària -i tan freqüentment oblidada- simbiosi entre el món de la salut mental -on es generen múltiples qüestions litigioses que, per absència de mitjans o recursos, no poden ser defensats davant els tribunals ordinaris- i el món acadèmic i jurídic. Esperem que la col·laboració entre la Clínica Jurídica de la UPF i l’ISMA-MHILP constitueixi l’inici d’una intensa relació de col·laboració entre ambdues institucions. Volem agrair personalment al professor Maurici Pérez Simeón, director de la Clínica Jurídica, la possibilitat que ens ha ofert i felicitar-lo a ell i a la degana de la Facultat de Dret, la professora Anna Caballé Martorell, per haver impulsat tan necessària iniciativa”.

Per la seva banda, la Gabriela Boldó Prats, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA-MHILP i responsable de la secció “Compliment ètic i normatiu” de la Clínica, ha dit que “l’ISMA-MHILP i la Clínica Jurídica de la UPF col·laborem per donar visibilitat a un dret social, transerval i compromès on el benestar i les necessitats socials compten. Treballem junts per millorar aquests aspectes de la nostra realitat. D’aquesta manera contribuïm a la salut mental de l’Advocacia des d’un altre enfoc. Està comprovat que dedicar una part del nostre esforç a causes solidàries ajuda a un benestar emocional, traslladem-ho doncs al món jurídic universitari”.

Dia de celebració per a l’Advocacia Catalana

Dia de celebració per a l’Advocacia Catalana

Autoria de la foto: Organitzadors del IV Congrés de l’Advocacia Catalana

El passat dia 30 de gener de 2019, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 779, de 30.1.2019) va publicar la Resolució JUS/110/2019, de 22 de gener, de modificació de la Normativa de l’Advocacia Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Aquesta normativa, que fou debatuda durant el IV Congrès de l’Advocacia Catalana (27 i 28 de setembre de 2018), reconeix per primera vegada la importància del benestar emocional de les advocades i advocats en l’exercici de les seves funcions. En el sisè apartat de l’Exposició de Motius declara que:

“Els nous requeriments de la nostra professió en aquest nou segle fan altament recomanable l’adopció de mesures en pro del benestar emocional dels professionals. En aquest sentit, els col·legis de l’advocacia han de facilitar eines/mecanismes als col·legiats per poder contrarestar les situacions/problemes emocionals derivats de l’exercici de la professió i que posen en risc el benestar emocional de l’advocat tant en la seva esfera professional com en la privada. La formació en intel·ligència emocional, empatia i capacitat d’escolta activa també és necessària tant per poder gestionar aquelles emocions que poden resultar perjudicials en l’exercici de les tasques quotidianes de l’advocacia, com per poder advertir l’estat emocional del client i així procurar-li un millor assessorament i defensa”.

Però no només això. L’advocacia catalana no s’ha quedat en una simple proclama, sinó que insta a que els col·legis i el propi Consell adoptin mesures en pro del benestar emocional. En aquest sentit, la disposició addicional segona de la Normativa de l’Advocacia Catalana estableix que:

“Els col·legis de l’advocacia i el Consell fomentaran l’adopció de mesures en pro del benestar emocional dels/de les advocats/ades, facilitant-los eines o mecanismes per poder contrarestar les situacions/problemes emocionals derivats de l’exercici de la professió i que posen en risc el seu benestar”.

La participació de l’ISMA en el Congrés de l’Advocacia Catalana

La proposta original de la nova Normativa de l’Advocacia Catalana no contenia ninguna d’aquestes referències. Per aquest motiu, el president de l’ISMA, en la seva condició de col·legiat no exercent de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), va presentar una sèrie d’esmenes dirigides a abordar aquesta qüestió.

Pots trobar les esmenes en dos enllaços: en el post “Esmenes a l’articulat de la Proposta de Reforma de la Normativa de l’Advocacia Catalana“, o bé, a les pàgines 8 a 10 del document d’esmenes preparat per l’Advocacia Catalana.

Així mateix, durant el Congrés, la Gabriela Boldó Prats, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA, i en Manel Atserias Luque van tenir l’oportunitat de participar en el col·loqui “Equilibri en la professió: El benestar emocional en l’exercici de l’advocacia“, moderat pel Jordi Albareda Cañadell, Degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida.

Amb paraules del president de l’ISMA:

“L’advocacia catalana ha donat un pas molt important en relació amb el benestar de la professió. El simple fet de reconèixer la seva rellevància en l’exercici de la professió ja és un triomf pel col·lectiu. Cert és que l’advocacia anglosaxona ens porta molta avantatge, però valorem moltíssim tant el gest com el compromis que heu adquirit.

Volem agrair al Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per haver-nos deixat participar en el Congrés. Si la nostra aportació va ser útil d’alguna manera, ens donem per satisfets”.

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Anna Gener Surrell

Presidenta y CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona

Vicepresidenta 1a de l’Associació 50a50

Patrona de la Fundació Museu Picasso

Membre de la Junta Directiva de la PIMEC (Patronal de la Petita y Mitjana Empresa de Catalunya)

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre de la Junta Directiva del Círculo Ecuestre

Consellera de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

Patrona de la Fundació Cares

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre del Board a Espanya del Royal Institution of Chartered Surveyors (RICS)

Membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP)

Vaig tenir el plaer d’entrevistar a l’Anna Gener Surrell, CEO de Savills Aguirre Newman, una dona amb una alta responsabilitat, mare d’un nen, i, el més important, una de les persones més amables que he conegut. Ella és plenament conscient sobre les qüestions que són rellevants per l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA), tals com l’empoderament de les dones, la promoció del talent femení en la presa de decisions, la igualtat de gènere i la salut mental.

En nom de l’ISMA, m’agradaria agrair la teva implicació a l’organització i la teva predisposició a ser entrevistada.

1. Com sorgeix la teva passió per l’arquitectura i la pintura?

Des de petita ja em sentia molt atreta per la contemplació de la bellesa en general, perquè notava que millorava el meu estat d’ànim.

La bellesa la trobem en les diverses formes que adopten les obres d’art; la pintura, l’arquitectura, l’escultura … És la bellesa universal, perquè ha estat admirada, generació rere generació, de forma ininterrompuda durant segles.

Però, per fortuna, la bellesa també es manifesta, generosa i abundantment, en la nostra vida quotidiana: en un mosaic, en un tapís, a la façana d’un edifici … A mi m’encanten les escales, em semblen un element arquitectònic preciós.

Aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha al nostre voltant i gaudir-la plenament hauria de ser una de les nostres prioritats vitals. La bellesa no és una cosa superficial, perquè ens impacta psicològicament i ens pot ajudar a sentir-nos millor.

“Parlar sobre la rellevància de l’arquitectura en les nostres vides és tan essencial com parlar de la importància del nostre benestar físic i mental. Els edificis ens parlen, ens interpel·len, ens toquen profundament perquè a més de proporcionar-nos protecció física, també ens impacten des d’un punt de vista psicològic” (Arquitectura, 21.01.18) 

2. Fins a quin punt l’arquitectura (d’un edifici) influeix en el benestar dels treballadors d’una empresa? 

L’arquitectura ens impacta profundament, ja que és el marc físic en què ens movem per descansar, treballar, formar-nos, relaxar-nos, menjar, estimar-nos, divertir-nos…

En els espais de treball és on hauríem de prestar més atenció, ja que és un entorn en el qual passem moltes hores i on poden produir-se situacions de tensió. 

Diversos estudis demostren que un disseny adequat de l’espai de treball genera benestar físic i mental, propiciant professionals més feliços, més compromesos, més autoexigents i més productius. 

Alguns aspectes que cal cuidar són: el confort tèrmic, l’aïllament acústic, l’ergonomia i la cura del sentit olfactiu. També són fonamentals el tractament i el consum de l’aigua, el control de la qualitat de l’aire i la gestió de la llum. Tots aquests elements tenen un impacte molt poderós en el nostre estat d’ànim i en el nostre benestar psicològic.

Dius que els “referents són poderosos”. 

3. Quins van ser els teus? 

Efectivament, els referents són fonamentals perquè poden inspirar-nos i donar-nos força per assolir els nostres objectius.

Jo he tingut la sort de tenir bons referents al meu voltant; els meus pares i molts dels meus formadors m’han proporcionat excel·lents models. En l’última dècada, el meu gran referent ha estat el meu marit, qui m’aporta un punt de vista molt valuós. 

La nostra societat hauria de ser capaç de generar referents de professionals que no només tenen èxit professional, sinó que per sobre de tot, saben gaudir de la seva vida personal, familiar i social; les esferes vitals que configuren una existència equilibrada. 

Poc abans de complir 40 anys vaig començar a sentir una responsabilitat enorme en relació a les dones més joves. Vaig ser conscient que havia de contribuir al fet que aconseguissin els seus objectius i arribessin tan lluny com es proposessin. Va ser llavors quan em vaig començar a involucrar en diverses organitzacions que treballen per a que les dones participin dels àmbits de decisió empresarials de manera equilibrada amb els seus companys homes. Assolir aquestes esferes de poder és una fita rellevant, perquè constitueixen els espais des d’on pots canviar les coses que no t’agraden i posar en marxa els projectes en què creus.

Vas estar durant sis anys treballant en dos de les auditores financeres més importants a nivell mundial. Més tard, vas anar al món de la consultora immobiliària.

4. Per què vas decidir canviar de sector professional? 

El treball d’auditor implica seguir un procediment que està molt definit, en certa manera, representes una peça dins d’un gran engranatge. Això t’obliga a ser summament complidor en les teves obligacions, perquè si tu falles, la feina dels altres també fallarà. Guardo molt bons records d’aquesta etapa perquè vaig treballar envoltada de gent de la meva edat amb perfils similars al meu, per la qual cosa em vaig sentir integrada molt fàcilment. Però no trobo a faltar les extenses jornades laborals que vaig suportar.

En la meva humil opinió, exigir als teus professionals treballar tantes hores, de manera sostinguda en el temps, és una manera molt obsoleta de gestionar una empresa, ja que es produeix una gran fuga de talent. 

Quan vaig deixar l’auditoria, em vaig incorporar a Aguirre Newman com a analista d’inversions immobiliàries, convençuda que desenvoluparia un tipus de treball molt financer, similar al que feia quan era auditora.

No obstant això, quan vaig començar a treballar, em vaig adonar que es tractava d’un treball que requeria importants habilitats comercials i relacionals. La qüestió és que jo em sentia còmoda darrere del meu Excel, fent anàlisi, però no em veia a mi mateixa amb habilitats socials. Vaig passar diversos mesos pensant que m’havia equivocat de treball. Però a poc a poc, vaig anar agafant confiança en mi mateixa, a mesura que anava aconseguint objectius. 

Al cap d’uns mesos vaig descobrir, amb gran alegria, que la tasca comercial i relacional se’m donava bé. Per fi vaig poder relaxar-me i vaig començar a gaudir amb la meva feina com mai abans ho havia fet.

5. Com gestiones l’estrès i el treball sota pressió en el teu dia a dia? 

Periòdicament pateixo pics d’estrès, que amb els anys he après a gestionar, posant molta atenció a la meva salut física i mental.

Practico meditació i ioga regularment. També escolto música, llegeixo, escric i porto una vida socialment activa, el que m’ajuda a omplir d’energia i de bon humor.

L’equilibri mental és un estat summament delicat per a algunes personalitats, més quan estan sotmeses a una situació d’estrès crònic. Tot i l’abundància de casos que s’observen, les malalties mentals i els trastorns psicològics encara són un tabú en els entorns de direcció empresarial. 

Des de l’Institut de la Salut Mental esteu fent una tasca extraordinària en aquest sentit, perquè visibilitzeu la malaltia mental i ajudeu a trobar els canals adequats per tractar-la. Els professionals del dret tenen molta sort, en poder comptar amb vosaltres.     

El millor cap no és el que aconsegueix més clients o el que té més coneixements del negoci, sinó el que té més intel·ligència emocional i sap tractar adequadament les persones que l’envolten. La capacitat d’empatia i d’interacció social és un atribut imprescindible perquè l’energia de l’equip humà es centri en els objectius de l’empresa, i no es desgasti en malentesos interns ” (Los jefes, 19.07.18)

6. Què podem fer per humanitzar les empreses? 

Molt sovint, els entorns empresarials han estat excessivament focalitzats en l’obtenció de beneficis, descuidant el valor que aportaven als seus clients i el tracte que dispensaven als seus professionals.

No obstant això, les empreses realment reeixides ja s’han adonat que per captar el millor el talent, i amb això, aconseguir millors clients, han de mirar més enllà del resultat i regir-se amb altres valors. Són aquelles empreses en què tots voldríem treballar, perquè ens connectem amb elles d’una manera especial. 

Per començar, estimen el que fan; tenen un alt nivell de compromís amb la feina que desenvolupen i el porten a terme amb consciència i amb plaer.

En segon lloc, són empreses que han realitzat una reflexió més profunda i s’han marcat un repte més complex, més enllà de guanyar diners; també volen contribuir a millorar la societat.

Però l’essencial d’aquestes organitzacions és que tenen cura dels seus equips humans; els transmeten uns valors (ètica, professionalitat, coherència i humilitat), i els insten a fer les coses d’una determinada manera.

Tenint en compte la pressió i el compliment d’objectius de l’empresa,

7. En quina mesura estàs contribuint a aquesta humanització a Savills Aguirre Newman Barcelona? 

La nostra organització desenvolupa la seva activitat en un entorn altament competitiu i exigent. Sóc conscient que el que s’espera de mi és que compleixi amb el pressupost que ens marquen els nostres accionistes.

No obstant això, sempre hem tingut clar que volíem treballar d’una determinada manera; amb ètica i amb responsabilitat.

Després de la crisi, em vaig adonar que per ser un bon professional, no només havia  d’assegurar-me que la meva empresa guanyés diners, sinó que també havia de implicar-me en generar un impacte positiu en el meu entorn, sense esperar res a canvi. 

Per a mi, el progrés social, econòmic i cultural de Barcelona és un ferm compromís; per això, col·laboro en multitud d’associacions i institucions de la nostra ciutat a les quals hi dedico temps, energia i una gran quantitat d’il·lusió.

Tal com 2017 va ser un any funest per a mi, 2018 està sent un any extraordinari” (Cosas que aprendes cuando recibes un premio, 8.06.18). 

8. Dir públicament que alguna cosa de la teva vida, el que sigui, ha anat malament o ha estat un fracàs mostra debilitat en un líder? 

Tot el contrari; des del meu punt de vista, el lideratge de tall messiànic, amb una figura forta i inqüestionable als quals tots segueixen, és un model absolutament obsolet. 

El lideratge modern es defineix, en primer lloc, per tenir una visió de què es vol aconseguir i com aconseguir l’objectiu marcat; i en segon lloc, per ser una figura propera, inclusiva, humil, que reconeix errors i encerts, que consulta seves decisions i cerca grans consensos; mai mostra la seva força imposant-se. 

De fet, cap objectiu realment important pot aconseguir-se amb la visió d’una sola persona. Els problemes de la societat són tan complexos que requereixen que els lideratges descansin sobre un grup de persones amb punts de vista diversos, però amb una certa connexió mental. 

A mi mai m’ha fet por mostrar una sensibilitat diferent o explicar els meus fracassos o frustracions. De fet, escric d’això sovint, i ho publico perquè penso que potser puc ajudar a algú que estigui en una situació similar. I la possibilitat que la meva vivència resulti útil a algú, no sé si em fa més forta o més feble, però sens dubte, fa que em senti infinitament millor amb mi mateixa.

Imagina’t que vull treballar a la teva empresa, demostro que sóc una persona competent i a l’entrevista et dic: “Anna, m’esforçaré al màxim i treballaré molt. Però és possible que no pugui absorbir tot el volum de treball en determinades ocasions perquè tinc un Trastorn Obsessiu Compulsiu “.

9. Quina seria la teva resposta? 

En primer lloc, et felicitaria per la teva valentia. La trista realitat és que els entorns empresarials competitius, com la consultoria o l’advocacia, solen ser contextos durs, on manifestar la diferència (mental, física, espiritual) és molt complicat, perquè segueixen valorant els perfils uniformes i adaptatius. 

Tot i que el món està canviant molt ràpid i adopta nous valors, la vida empresarial segueix ancorada en dinàmiques que infravaloren la diversitat, de manera que els professionals eviten mostrar els seus problemes, malalties, i fins i tot les seves emocions, per por de ser discriminats o ser considerats professionals febles. 

Hem de canviar aquesta cultura empresarial tan pobra. L’empresa és un pilar de la societat i ha de contribuir a difondre els valors adequats.

Poder comunicar al teu cap que tens un TOC no hauria penalitzar-te; hem de treballar perquè els entorns empresarials s’humanitzin.

10. Si haguessis de contractar els serveis legals d’un despatx d’advocats, tindries en compte quina és la seva política de diversitat i de benestar a l’hora de contractar-los? 

Sens dubte ho tindria en compte. Malauradament, encara hi ha poca cultura en aquest aspecte, però estic convençuda que en molt pocs anys, les polítiques de diversitat i de benestar constituiran un requisit fonamental a l’hora de dur a terme contractacions. Hem de fer el que estigui a les nostres mans per accelerar aquest procés, i que aquestes polítiques, tan necessàries, s’implantin en com més aviat millor.

Increment de l’assetjament i intimidació

Increment de l’assetjament i intimidació

LawCare, organització sense ànim de lucre que promou i recolza la bona salut mental i el benestar a tota la comunitat legal de Regne Unit i Irlanda, va rebre el major nombre de trucades del seu “telèfon d’assistència” el 2018, amb un total de 932 de 624 professionals del Dret (un increment del 5% respecte a 2017).

Les raons per les quals truquen aquests professionals jurídics són vàries: estrès (26%), depressió (19%), ansietat (11%), procediments disciplinaris (8%), desenvolupament professional (9%), malalties cròniques, alcohol, drogues i qüestions relacionals.

No obstant això, hi ha dades que criden molt l’atenció:

1) Les trucades per assetjament i intimidació en el lloc de treball, el percentatge de les quals quasi doble el de l’any passat (de 38 trucades el 2017 a 68 el 2018).

2) El 64% de les persones que truquen són dones.

3) El 48% de les persones que truquen són aprenents o no porten més de 5 anys exercint.

L’Elizabeth Rimmer, CEO de LawCare i membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, ha sigut molt clara al respecte:

“L’any 2018 ha sigut el més ocupat fins la data a la línia d’ajuda des de que vàrem començar fa més de vint anys. Malgrat que ens complau que més advocades i advocats ens demanin recolzament, seguim cada vegada més preocupats per les llargues jornades laborals i la pesada cultura de càrrega de treball de l’advocacia, que afecta de forma significativa el benestar. Estem especialment preocupats pel nombre de persones que esmenten l’assetjament i la intimidació en el lloc de treball, és absolutament essencial que les organitzacions de pràctica jurídica prenguin mesures per acabar amb això i es prenguin seriosament el benestar i el tracte del personal”.