L’ISMA s’adhereix a la Clínica Jurídica de la UPF com a entitat col·laboradora

L’ISMA s’adhereix a la Clínica Jurídica de la UPF com a entitat col·laboradora

El passat dia 12 de febrer de 2019, l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP) es va adherir a la Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) com entitat col·laboradora.

“La Clínica Jurídica és una iniciativa solidària d’aprenentatge-servei impulsada per la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu de la Clínica és posar a disposició de persones o col·lectius vulnerables la recerca jurídica de la UPF i l’experiència professional d’advocats de prestigi, sempre de forma gratuïta.

El model UPF s’estructura en dos nivells. Per una banda la Clínica presta un servei d’orientació jurídica bàsica a les persones sense recursos que s’hi adrecen, ja sigui directament o a través d’una ONG adherida. Determinats casos que presenten especial interès acadèmic i social són admesos a un segon nivell (assumptes tutelats) en què la Clínica crea un equip de treball format per un/a professor/a doctor/a en Dret, tres estudiants de darrer curs del Grau en Dret i un/a advocat/da expert/a en el tema que assumirà la defensa pro bono (gratuïtament).

La Clínica Jurídica no és un despatx d’advocats i la UPF no presta institucionalment cap mena de servei professional d’assessorament jurídic o de defensa en Tribunals. Els/les advocats/des que col·laboren amb la Clínica ho fan a títol individual i sota la seva responsabilitat personal, incloses aquelles persones que alhora són professores de la UPF a temps parcial”.

Cal destacar que l’adhesió de l’ISMA-MHILP com a entitat col·laboradora a la Clínica Jurídica de la UPF no implica cap tipus d’obligació per ambdues parts. Una entitat adherida és “aquella que té interès en seguir les activitats de la Clínica i vol expressar el seu compromís amb la defensa dels drets humans i de la justícia social”. Qualsevol iniciativa d’aquesta naturalesa, doncs, és benvinguda i recolzada per l’ISMA-MHILP.

En Tomàs Gabriel Garcia Micó, vicepresident de l’ISMA-MHILP i responsable de la secció “Atenció a la ciutadania” de la Clínica, ha destacat que “la col·laboració amb la Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra constitueix un gran honor per a l’ISMA-MHILP i constitueix un punt d’inflexió molt important per a la nostra activitat doncs permetrà la necessària -i tan freqüentment oblidada- simbiosi entre el món de la salut mental -on es generen múltiples qüestions litigioses que, per absència de mitjans o recursos, no poden ser defensats davant els tribunals ordinaris- i el món acadèmic i jurídic. Esperem que la col·laboració entre la Clínica Jurídica de la UPF i l’ISMA-MHILP constitueixi l’inici d’una intensa relació de col·laboració entre ambdues institucions. Volem agrair personalment al professor Maurici Pérez Simeón, director de la Clínica Jurídica, la possibilitat que ens ha ofert i felicitar-lo a ell i a la degana de la Facultat de Dret, la professora Anna Caballé Martorell, per haver impulsat tan necessària iniciativa”.

Per la seva banda, la Gabriela Boldó Prats, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA-MHILP i responsable de la secció “Compliment ètic i normatiu” de la Clínica, ha dit que “l’ISMA-MHILP i la Clínica Jurídica de la UPF col·laborem per donar visibilitat a un dret social, transerval i compromès on el benestar i les necessitats socials compten. Treballem junts per millorar aquests aspectes de la nostra realitat. D’aquesta manera contribuïm a la salut mental de l’Advocacia des d’un altre enfoc. Està comprovat que dedicar una part del nostre esforç a causes solidàries ajuda a un benestar emocional, traslladem-ho doncs al món jurídic universitari”.

Dia de celebració per a l’Advocacia Catalana

Dia de celebració per a l’Advocacia Catalana

Autoria de la foto: Organitzadors del IV Congrés de l’Advocacia Catalana

El passat dia 30 de gener de 2019, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 779, de 30.1.2019) va publicar la Resolució JUS/110/2019, de 22 de gener, de modificació de la Normativa de l’Advocacia Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Aquesta normativa, que fou debatuda durant el IV Congrès de l’Advocacia Catalana (27 i 28 de setembre de 2018), reconeix per primera vegada la importància del benestar emocional de les advocades i advocats en l’exercici de les seves funcions. En el sisè apartat de l’Exposició de Motius declara que:

“Els nous requeriments de la nostra professió en aquest nou segle fan altament recomanable l’adopció de mesures en pro del benestar emocional dels professionals. En aquest sentit, els col·legis de l’advocacia han de facilitar eines/mecanismes als col·legiats per poder contrarestar les situacions/problemes emocionals derivats de l’exercici de la professió i que posen en risc el benestar emocional de l’advocat tant en la seva esfera professional com en la privada. La formació en intel·ligència emocional, empatia i capacitat d’escolta activa també és necessària tant per poder gestionar aquelles emocions que poden resultar perjudicials en l’exercici de les tasques quotidianes de l’advocacia, com per poder advertir l’estat emocional del client i així procurar-li un millor assessorament i defensa”.

Però no només això. L’advocacia catalana no s’ha quedat en una simple proclama, sinó que insta a que els col·legis i el propi Consell adoptin mesures en pro del benestar emocional. En aquest sentit, la disposició addicional segona de la Normativa de l’Advocacia Catalana estableix que:

“Els col·legis de l’advocacia i el Consell fomentaran l’adopció de mesures en pro del benestar emocional dels/de les advocats/ades, facilitant-los eines o mecanismes per poder contrarestar les situacions/problemes emocionals derivats de l’exercici de la professió i que posen en risc el seu benestar”.

La participació de l’ISMA en el Congrés de l’Advocacia Catalana

La proposta original de la nova Normativa de l’Advocacia Catalana no contenia ninguna d’aquestes referències. Per aquest motiu, el president de l’ISMA, en la seva condició de col·legiat no exercent de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), va presentar una sèrie d’esmenes dirigides a abordar aquesta qüestió.

Pots trobar les esmenes en dos enllaços: en el post “Esmenes a l’articulat de la Proposta de Reforma de la Normativa de l’Advocacia Catalana“, o bé, a les pàgines 8 a 10 del document d’esmenes preparat per l’Advocacia Catalana.

Així mateix, durant el Congrés, la Gabriela Boldó Prats, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA, i en Manel Atserias Luque van tenir l’oportunitat de participar en el col·loqui “Equilibri en la professió: El benestar emocional en l’exercici de l’advocacia“, moderat pel Jordi Albareda Cañadell, Degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida.

Amb paraules del president de l’ISMA:

“L’advocacia catalana ha donat un pas molt important en relació amb el benestar de la professió. El simple fet de reconèixer la seva rellevància en l’exercici de la professió ja és un triomf pel col·lectiu. Cert és que l’advocacia anglosaxona ens porta molta avantatge, però valorem moltíssim tant el gest com el compromis que heu adquirit.

Volem agrair al Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per haver-nos deixat participar en el Congrés. Si la nostra aportació va ser útil d’alguna manera, ens donem per satisfets”.

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Anna Gener Surrell

Presidenta y CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona

Vicepresidenta 1a de l’Associació 50a50

Patrona de la Fundació Museu Picasso

Membre de la Junta Directiva de la PIMEC (Patronal de la Petita y Mitjana Empresa de Catalunya)

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre de la Junta Directiva del Círculo Ecuestre

Consellera de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

Patrona de la Fundació Cares

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre del Board a Espanya del Royal Institution of Chartered Surveyors (RICS)

Membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP)

Vaig tenir el plaer d’entrevistar a l’Anna Gener Surrell, CEO de Savills Aguirre Newman, una dona amb una alta responsabilitat, mare d’un nen, i, el més important, una de les persones més amables que he conegut. Ella és plenament conscient sobre les qüestions que són rellevants per l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA), tals com l’empoderament de les dones, la promoció del talent femení en la presa de decisions, la igualtat de gènere i la salut mental.

En nom de l’ISMA, m’agradaria agrair la teva implicació a l’organització i la teva predisposició a ser entrevistada.

1. Com sorgeix la teva passió per l’arquitectura i la pintura?

Des de petita ja em sentia molt atreta per la contemplació de la bellesa en general, perquè notava que millorava el meu estat d’ànim.

La bellesa la trobem en les diverses formes que adopten les obres d’art; la pintura, l’arquitectura, l’escultura … És la bellesa universal, perquè ha estat admirada, generació rere generació, de forma ininterrompuda durant segles.

Però, per fortuna, la bellesa també es manifesta, generosa i abundantment, en la nostra vida quotidiana: en un mosaic, en un tapís, a la façana d’un edifici … A mi m’encanten les escales, em semblen un element arquitectònic preciós.

Aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha al nostre voltant i gaudir-la plenament hauria de ser una de les nostres prioritats vitals. La bellesa no és una cosa superficial, perquè ens impacta psicològicament i ens pot ajudar a sentir-nos millor.

“Parlar sobre la rellevància de l’arquitectura en les nostres vides és tan essencial com parlar de la importància del nostre benestar físic i mental. Els edificis ens parlen, ens interpel·len, ens toquen profundament perquè a més de proporcionar-nos protecció física, també ens impacten des d’un punt de vista psicològic” (Arquitectura, 21.01.18) 

2. Fins a quin punt l’arquitectura (d’un edifici) influeix en el benestar dels treballadors d’una empresa? 

L’arquitectura ens impacta profundament, ja que és el marc físic en què ens movem per descansar, treballar, formar-nos, relaxar-nos, menjar, estimar-nos, divertir-nos…

En els espais de treball és on hauríem de prestar més atenció, ja que és un entorn en el qual passem moltes hores i on poden produir-se situacions de tensió. 

Diversos estudis demostren que un disseny adequat de l’espai de treball genera benestar físic i mental, propiciant professionals més feliços, més compromesos, més autoexigents i més productius. 

Alguns aspectes que cal cuidar són: el confort tèrmic, l’aïllament acústic, l’ergonomia i la cura del sentit olfactiu. També són fonamentals el tractament i el consum de l’aigua, el control de la qualitat de l’aire i la gestió de la llum. Tots aquests elements tenen un impacte molt poderós en el nostre estat d’ànim i en el nostre benestar psicològic.

Dius que els “referents són poderosos”. 

3. Quins van ser els teus? 

Efectivament, els referents són fonamentals perquè poden inspirar-nos i donar-nos força per assolir els nostres objectius.

Jo he tingut la sort de tenir bons referents al meu voltant; els meus pares i molts dels meus formadors m’han proporcionat excel·lents models. En l’última dècada, el meu gran referent ha estat el meu marit, qui m’aporta un punt de vista molt valuós. 

La nostra societat hauria de ser capaç de generar referents de professionals que no només tenen èxit professional, sinó que per sobre de tot, saben gaudir de la seva vida personal, familiar i social; les esferes vitals que configuren una existència equilibrada. 

Poc abans de complir 40 anys vaig començar a sentir una responsabilitat enorme en relació a les dones més joves. Vaig ser conscient que havia de contribuir al fet que aconseguissin els seus objectius i arribessin tan lluny com es proposessin. Va ser llavors quan em vaig començar a involucrar en diverses organitzacions que treballen per a que les dones participin dels àmbits de decisió empresarials de manera equilibrada amb els seus companys homes. Assolir aquestes esferes de poder és una fita rellevant, perquè constitueixen els espais des d’on pots canviar les coses que no t’agraden i posar en marxa els projectes en què creus.

Vas estar durant sis anys treballant en dos de les auditores financeres més importants a nivell mundial. Més tard, vas anar al món de la consultora immobiliària.

4. Per què vas decidir canviar de sector professional? 

El treball d’auditor implica seguir un procediment que està molt definit, en certa manera, representes una peça dins d’un gran engranatge. Això t’obliga a ser summament complidor en les teves obligacions, perquè si tu falles, la feina dels altres també fallarà. Guardo molt bons records d’aquesta etapa perquè vaig treballar envoltada de gent de la meva edat amb perfils similars al meu, per la qual cosa em vaig sentir integrada molt fàcilment. Però no trobo a faltar les extenses jornades laborals que vaig suportar.

En la meva humil opinió, exigir als teus professionals treballar tantes hores, de manera sostinguda en el temps, és una manera molt obsoleta de gestionar una empresa, ja que es produeix una gran fuga de talent. 

Quan vaig deixar l’auditoria, em vaig incorporar a Aguirre Newman com a analista d’inversions immobiliàries, convençuda que desenvoluparia un tipus de treball molt financer, similar al que feia quan era auditora.

No obstant això, quan vaig començar a treballar, em vaig adonar que es tractava d’un treball que requeria importants habilitats comercials i relacionals. La qüestió és que jo em sentia còmoda darrere del meu Excel, fent anàlisi, però no em veia a mi mateixa amb habilitats socials. Vaig passar diversos mesos pensant que m’havia equivocat de treball. Però a poc a poc, vaig anar agafant confiança en mi mateixa, a mesura que anava aconseguint objectius. 

Al cap d’uns mesos vaig descobrir, amb gran alegria, que la tasca comercial i relacional se’m donava bé. Per fi vaig poder relaxar-me i vaig començar a gaudir amb la meva feina com mai abans ho havia fet.

5. Com gestiones l’estrès i el treball sota pressió en el teu dia a dia? 

Periòdicament pateixo pics d’estrès, que amb els anys he après a gestionar, posant molta atenció a la meva salut física i mental.

Practico meditació i ioga regularment. També escolto música, llegeixo, escric i porto una vida socialment activa, el que m’ajuda a omplir d’energia i de bon humor.

L’equilibri mental és un estat summament delicat per a algunes personalitats, més quan estan sotmeses a una situació d’estrès crònic. Tot i l’abundància de casos que s’observen, les malalties mentals i els trastorns psicològics encara són un tabú en els entorns de direcció empresarial. 

Des de l’Institut de la Salut Mental esteu fent una tasca extraordinària en aquest sentit, perquè visibilitzeu la malaltia mental i ajudeu a trobar els canals adequats per tractar-la. Els professionals del dret tenen molta sort, en poder comptar amb vosaltres.     

El millor cap no és el que aconsegueix més clients o el que té més coneixements del negoci, sinó el que té més intel·ligència emocional i sap tractar adequadament les persones que l’envolten. La capacitat d’empatia i d’interacció social és un atribut imprescindible perquè l’energia de l’equip humà es centri en els objectius de l’empresa, i no es desgasti en malentesos interns ” (Los jefes, 19.07.18)

6. Què podem fer per humanitzar les empreses? 

Molt sovint, els entorns empresarials han estat excessivament focalitzats en l’obtenció de beneficis, descuidant el valor que aportaven als seus clients i el tracte que dispensaven als seus professionals.

No obstant això, les empreses realment reeixides ja s’han adonat que per captar el millor el talent, i amb això, aconseguir millors clients, han de mirar més enllà del resultat i regir-se amb altres valors. Són aquelles empreses en què tots voldríem treballar, perquè ens connectem amb elles d’una manera especial. 

Per començar, estimen el que fan; tenen un alt nivell de compromís amb la feina que desenvolupen i el porten a terme amb consciència i amb plaer.

En segon lloc, són empreses que han realitzat una reflexió més profunda i s’han marcat un repte més complex, més enllà de guanyar diners; també volen contribuir a millorar la societat.

Però l’essencial d’aquestes organitzacions és que tenen cura dels seus equips humans; els transmeten uns valors (ètica, professionalitat, coherència i humilitat), i els insten a fer les coses d’una determinada manera.

Tenint en compte la pressió i el compliment d’objectius de l’empresa,

7. En quina mesura estàs contribuint a aquesta humanització a Savills Aguirre Newman Barcelona? 

La nostra organització desenvolupa la seva activitat en un entorn altament competitiu i exigent. Sóc conscient que el que s’espera de mi és que compleixi amb el pressupost que ens marquen els nostres accionistes.

No obstant això, sempre hem tingut clar que volíem treballar d’una determinada manera; amb ètica i amb responsabilitat.

Després de la crisi, em vaig adonar que per ser un bon professional, no només havia  d’assegurar-me que la meva empresa guanyés diners, sinó que també havia de implicar-me en generar un impacte positiu en el meu entorn, sense esperar res a canvi. 

Per a mi, el progrés social, econòmic i cultural de Barcelona és un ferm compromís; per això, col·laboro en multitud d’associacions i institucions de la nostra ciutat a les quals hi dedico temps, energia i una gran quantitat d’il·lusió.

Tal com 2017 va ser un any funest per a mi, 2018 està sent un any extraordinari” (Cosas que aprendes cuando recibes un premio, 8.06.18). 

8. Dir públicament que alguna cosa de la teva vida, el que sigui, ha anat malament o ha estat un fracàs mostra debilitat en un líder? 

Tot el contrari; des del meu punt de vista, el lideratge de tall messiànic, amb una figura forta i inqüestionable als quals tots segueixen, és un model absolutament obsolet. 

El lideratge modern es defineix, en primer lloc, per tenir una visió de què es vol aconseguir i com aconseguir l’objectiu marcat; i en segon lloc, per ser una figura propera, inclusiva, humil, que reconeix errors i encerts, que consulta seves decisions i cerca grans consensos; mai mostra la seva força imposant-se. 

De fet, cap objectiu realment important pot aconseguir-se amb la visió d’una sola persona. Els problemes de la societat són tan complexos que requereixen que els lideratges descansin sobre un grup de persones amb punts de vista diversos, però amb una certa connexió mental. 

A mi mai m’ha fet por mostrar una sensibilitat diferent o explicar els meus fracassos o frustracions. De fet, escric d’això sovint, i ho publico perquè penso que potser puc ajudar a algú que estigui en una situació similar. I la possibilitat que la meva vivència resulti útil a algú, no sé si em fa més forta o més feble, però sens dubte, fa que em senti infinitament millor amb mi mateixa.

Imagina’t que vull treballar a la teva empresa, demostro que sóc una persona competent i a l’entrevista et dic: “Anna, m’esforçaré al màxim i treballaré molt. Però és possible que no pugui absorbir tot el volum de treball en determinades ocasions perquè tinc un Trastorn Obsessiu Compulsiu “.

9. Quina seria la teva resposta? 

En primer lloc, et felicitaria per la teva valentia. La trista realitat és que els entorns empresarials competitius, com la consultoria o l’advocacia, solen ser contextos durs, on manifestar la diferència (mental, física, espiritual) és molt complicat, perquè segueixen valorant els perfils uniformes i adaptatius. 

Tot i que el món està canviant molt ràpid i adopta nous valors, la vida empresarial segueix ancorada en dinàmiques que infravaloren la diversitat, de manera que els professionals eviten mostrar els seus problemes, malalties, i fins i tot les seves emocions, per por de ser discriminats o ser considerats professionals febles. 

Hem de canviar aquesta cultura empresarial tan pobra. L’empresa és un pilar de la societat i ha de contribuir a difondre els valors adequats.

Poder comunicar al teu cap que tens un TOC no hauria penalitzar-te; hem de treballar perquè els entorns empresarials s’humanitzin.

10. Si haguessis de contractar els serveis legals d’un despatx d’advocats, tindries en compte quina és la seva política de diversitat i de benestar a l’hora de contractar-los? 

Sens dubte ho tindria en compte. Malauradament, encara hi ha poca cultura en aquest aspecte, però estic convençuda que en molt pocs anys, les polítiques de diversitat i de benestar constituiran un requisit fonamental a l’hora de dur a terme contractacions. Hem de fer el que estigui a les nostres mans per accelerar aquest procés, i que aquestes polítiques, tan necessàries, s’implantin en com més aviat millor.

Increment de l’assetjament i intimidació

Increment de l’assetjament i intimidació

LawCare, organització sense ànim de lucre que promou i recolza la bona salut mental i el benestar a tota la comunitat legal de Regne Unit i Irlanda, va rebre el major nombre de trucades del seu “telèfon d’assistència” el 2018, amb un total de 932 de 624 professionals del Dret (un increment del 5% respecte a 2017).

Les raons per les quals truquen aquests professionals jurídics són vàries: estrès (26%), depressió (19%), ansietat (11%), procediments disciplinaris (8%), desenvolupament professional (9%), malalties cròniques, alcohol, drogues i qüestions relacionals.

No obstant això, hi ha dades que criden molt l’atenció:

1) Les trucades per assetjament i intimidació en el lloc de treball, el percentatge de les quals quasi doble el de l’any passat (de 38 trucades el 2017 a 68 el 2018).

2) El 64% de les persones que truquen són dones.

3) El 48% de les persones que truquen són aprenents o no porten més de 5 anys exercint.

L’Elizabeth Rimmer, CEO de LawCare i membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, ha sigut molt clara al respecte:

“L’any 2018 ha sigut el més ocupat fins la data a la línia d’ajuda des de que vàrem començar fa més de vint anys. Malgrat que ens complau que més advocades i advocats ens demanin recolzament, seguim cada vegada més preocupats per les llargues jornades laborals i la pesada cultura de càrrega de treball de l’advocacia, que afecta de forma significativa el benestar. Estem especialment preocupats pel nombre de persones que esmenten l’assetjament i la intimidació en el lloc de treball, és absolutament essencial que les organitzacions de pràctica jurídica prenguin mesures per acabar amb això i es prenguin seriosament el benestar i el tracte del personal”.

A definitivas, nou col·laborador oficial de l’ISMA

A definitivas, nou col·laborador oficial de l’ISMA

A definitivas, un projecte que té per objectiu principal fomentar i promocionar la cultura jurídica, es converteix en col·laborador oficial de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia. Aquesta iniciativa, d’origen balear, sorgeix de la inquietud de set joves juristes (Alberto Fernández Bonet, Felipe Herrera Herrera, Verónica Pedrón Pardo, Jun Wei Du, Lluc Pol Bonnín, Nicolau Vidal Cubí y Ana Marbán Fernández) i pretén la socialització del coneixement jurídic per mitjà de continguts d’alt valor afegit (Revista Jurídica), iniciatives i projectes d’innovació jurídica (AD+), i difusió d’esdeveniments jurídics a les Balears.

Revista Jurídica: l’Arbre del Dret

La Revista Jurídica de A definitivas és una revista oficial registrada a la Biblioteca Nacional d’Espanya (cod. ISSN 2605-485X), amb publicacions continuades i seriades sobre una gran varietat de temes d’interès jurídic (Civil, Penal, Mercantil, Estrangeria, Administratiu, Economia Social, Laboral, Tributari i Noves Tecnologies) editades a Palma pel seu Consell Editorial.

Els cofundadors de A definitivas considera la revista com el seu “Arbre del Dret”, el qual, no para de créixer ja que el número de publicacions va en augment des de que van començar el projecte. Així mateix, per tal de complir amb el seu objectiu principal, obren la porta a tota persona interessada a participar en la comunitat de difusió de coneixement jurídic (Partners & Friends).

AD+: “Espai de Joc”

En aquesta secció, l’usuari trobarà tres espais diferenciats: en el primer, anomenat “recursos”, s’ha inclòs un Codi Penal comentat; en el segon,  “Dret i Ficció“, es troben una sèrie de vídeos, acompanyats d’unes explicacions, analitzant determinades qüestions jurídiques. Aquest recurs permet adquirir coneixements jurídics d’una forma molt didàctica i entretinguda a través de sèries televisives (podeu veure el vídeo avall, titulat “La nova LOPD i les teves opinions polítiques”); i, en tercer lloc, les “Entrevistes“.

En paraules del president de l’ISMA: “És un honor que A definitivas sigui el nostre col·laborador oficia. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Verònica i al Felipe durant la II edició de BBrainers, i des d’un bon principi, sabia que aquest projecte, que parteix de la funció social i bona voluntat dels seus fundadors, sintonitzava a la perfecció amb l’esperit de l’ISMA”.

Així mateix, des de l’ISMA, us volem comunicar que els set membres han acceptar ser col·laboradors de la nostra organització, de manera que els donem les gràcies per la seva atenció i amabilitat.

 

Enquesta de Resiliència i Benestar

Enquesta de Resiliència i Benestar

Ahir,  la Junior Lawyers Division of the Law Society of England and Wales (l’advocacia jove britànica), col·laboradora oficial de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, va llançar la tercera edició de la seva Enquesta sobre Resiliència i Benestar. La Kayleigh Leonie, autora de l’Enquesta i membre del Consell Assessor de l’ISMA, ja va manifestar la seva preocupació després dels resultats de les dues primeres edicions:

2017: “Aquestes estadístiques són extremadament preocupants per a la JLD i, com a resultat, el seu comitè executiu es centrarà en l’elaboració de directrius per als empresaris a fi d’ajudar-los a fer front l’estrès i als problemes de salut mental en el lloc de treball”.

2018: “L’advocacia encara té un llarg camí per recorrer per a reduir l’estigma relacionat amb la mala salut mental. La JLD espera que el treball que està realitzant ajudi a reduir l’estigma i animi a les organitzacions a fomentar una bona salut mental. Al febrer de 2018, la JLD va publicar unes guies per als empresaris que animen a les organitzacions a adoptar una perspectiva més proactica i inclusiva de la salut mental. L’orientació es divideix en tres pilars bàsics: (1) educació/formació, (2) recolzament, i (3) cultura.

Resultats de 2017

Aquesta Enquesta es centra en l’estrès i la salut mental en el lloc de treball. En la seva primera edició (2017), van respondre 214 membres de la JLD (aquesta organització té més de 70.000), pel que les conclusions són indicatives, més que representatives. No obstant això, aquestes dades ja han suscitat una resposta immediata per part de l’advocacia jove d’Anglaterra i Gal·les.

Els resultats diferenciaven dos fenòmens:

A) Estrès en el lloc de treball

Als efectes de l’Enquesta, l’estrès es defineix com “estar sota massa pressió emocional o mental”.

  • Més del 93% dels enquestats van patir estrès en el mes anterior a completar l’enquesta, i el 26% d’aquests estaven molt estressats.
  • L’enquesta va mostrar que els factors claus de l’estrès per als advocats junior són l’alta càrrega de treball, la falta de recolzament, les demandes/expectatives dels clients i la gestió ineficaç.
  • El 73% dels enquestats va dir que la seva empresa podia fer més per recolzar l’estrès en el treball.
  • Amb la finalitat d’ajudar els advocats a bregar amb l’estrès en el treball, els enquestats proposen (i) formació (tant per la direcció com pels advocats júnior), (ii) una major visibilitat de les polítiques internes, (iii) recolzament/assistència psicològica, (iv) majors nivells de supervisió i (v) una millor gestió.

B) Salut Mental en el lloc de treball

  • Més del 25% dels enquestats van dir que van patir un problema de salut mental en el mes anterior a la finalització de l’enquesta i menys del 24% d’aquelles persones havien informat al seu cap al respecte. Curiosament, cap dels homes enquestats que havien patit d’un problema de salut mental li va dir al seu cap. Això va suggerir que existeix una barrera clara que impedeix que les persones amb un problema de salut mental es manifestin. Això pot estar relacionat amb la percepció de l’estigma associat als problemes de salut mental en el lloc de treball.
  • Més del 74% de les persones amb problemes de salut mental van dir que havien considerat la possibilitat de no anar al treball, però no ho van fer, i més del 67% va afirmar que això els causava problemes en la seva vida familiar i en les seves relacions.
  • Més del 73% dels enquestats van afirmar que el seu cap no proporcionava cap ajuda, orientació o recolzament als treballadors en relació amb la salud mental en el lloc de treball o que no sabien si els seus caps la oferien.
  • Més del 50% va considerar que la seva organització podia fer més per proporcionar ajuda, orientació i recolzament en relació amb la salut mental en el lloc de treball.

Resultats 2018

La segona edició de l’Enquesta, que va estar activa durant els mesos de gener i febrer de 2018, va ser contestada per 959 membres de la JLD. Tot i que, en aquesta edició, les conclusions segueixen essent indicatives (més que representatives), cal destacar l’incement de participació que hi hagut respecte a la primera edició.

A) Estrès en el lloc de treball

  • Més del 82% dels enquestats van informar que es sentien estressats de forma regular o ocasional en el mes anterior a la realització de l’enquesta, i que el 26 % dels enquestats estaven molt estressats.
  • Els factors clau de l’estrès per als advocats junior són l’alta càrrega de treball, les demandes/expectatives dels clients, la falta de recolzament i la gestió ineficaç. 
  • El 83% dels enquestats va dir que el seu despatx podia fer més per recolzar l’estrès en el treball.

B) Salut Mental en el lloc de treball

  • Més del 38% dels enquestats van dir que havien patit un problema de salut mental en el mes anterior a la finalització de l’enquesta i menys del 18% d’aquelles persones havien informat al seu cap al respecte.
  • Més del 55% de les persones que pateixen un problema de salut mental van dir que havien considerat la possibilitat de no anar al treball, però no ho varen fer, i més del 64% va afirmar que això els causava problemes en la seva vida familiar i en les seves relacions.
  • Més del 80% considerava que la seva organització podia fer més per proporcionar ajuda, orientació i recolzament en relació amb la salut mental en el lloc de treball.