Dia de celebració per a l’Advocacia Catalana

Dia de celebració per a l’Advocacia Catalana

Autoria de la foto: Organitzadors del IV Congrés de l’Advocacia Catalana

El passat dia 30 de gener de 2019, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 779, de 30.1.2019) va publicar la Resolució JUS/110/2019, de 22 de gener, de modificació de la Normativa de l’Advocacia Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Aquesta normativa, que fou debatuda durant el IV Congrès de l’Advocacia Catalana (27 i 28 de setembre de 2018), reconeix per primera vegada la importància del benestar emocional de les advocades i advocats en l’exercici de les seves funcions. En el sisè apartat de l’Exposició de Motius declara que:

“Els nous requeriments de la nostra professió en aquest nou segle fan altament recomanable l’adopció de mesures en pro del benestar emocional dels professionals. En aquest sentit, els col·legis de l’advocacia han de facilitar eines/mecanismes als col·legiats per poder contrarestar les situacions/problemes emocionals derivats de l’exercici de la professió i que posen en risc el benestar emocional de l’advocat tant en la seva esfera professional com en la privada. La formació en intel·ligència emocional, empatia i capacitat d’escolta activa també és necessària tant per poder gestionar aquelles emocions que poden resultar perjudicials en l’exercici de les tasques quotidianes de l’advocacia, com per poder advertir l’estat emocional del client i així procurar-li un millor assessorament i defensa”.

Però no només això. L’advocacia catalana no s’ha quedat en una simple proclama, sinó que insta a que els col·legis i el propi Consell adoptin mesures en pro del benestar emocional. En aquest sentit, la disposició addicional segona de la Normativa de l’Advocacia Catalana estableix que:

“Els col·legis de l’advocacia i el Consell fomentaran l’adopció de mesures en pro del benestar emocional dels/de les advocats/ades, facilitant-los eines o mecanismes per poder contrarestar les situacions/problemes emocionals derivats de l’exercici de la professió i que posen en risc el seu benestar”.

La participació de l’ISMA en el Congrés de l’Advocacia Catalana

La proposta original de la nova Normativa de l’Advocacia Catalana no contenia ninguna d’aquestes referències. Per aquest motiu, el president de l’ISMA, en la seva condició de col·legiat no exercent de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), va presentar una sèrie d’esmenes dirigides a abordar aquesta qüestió.

Pots trobar les esmenes en dos enllaços: en el post “Esmenes a l’articulat de la Proposta de Reforma de la Normativa de l’Advocacia Catalana“, o bé, a les pàgines 8 a 10 del document d’esmenes preparat per l’Advocacia Catalana.

Així mateix, durant el Congrés, la Gabriela Boldó Prats, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA, i en Manel Atserias Luque van tenir l’oportunitat de participar en el col·loqui “Equilibri en la professió: El benestar emocional en l’exercici de l’advocacia“, moderat pel Jordi Albareda Cañadell, Degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida.

Amb paraules del president de l’ISMA:

“L’advocacia catalana ha donat un pas molt important en relació amb el benestar de la professió. El simple fet de reconèixer la seva rellevància en l’exercici de la professió ja és un triomf pel col·lectiu. Cert és que l’advocacia anglosaxona ens porta molta avantatge, però valorem moltíssim tant el gest com el compromis que heu adquirit.

Volem agrair al Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per haver-nos deixat participar en el Congrés. Si la nostra aportació va ser útil d’alguna manera, ens donem per satisfets”.

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Anna Gener Surrell

Presidenta y CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona

Vicepresidenta 1a de l’Associació 50a50

Patrona de la Fundació Museu Picasso

Membre de la Junta Directiva de la PIMEC (Patronal de la Petita y Mitjana Empresa de Catalunya)

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre de la Junta Directiva del Círculo Ecuestre

Consellera de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

Patrona de la Fundació Cares

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre del Board a Espanya del Royal Institution of Chartered Surveyors (RICS)

Membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP)

Vaig tenir el plaer d’entrevistar a l’Anna Gener Surrell, CEO de Savills Aguirre Newman, una dona amb una alta responsabilitat, mare d’un nen, i, el més important, una de les persones més amables que he conegut. Ella és plenament conscient sobre les qüestions que són rellevants per l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA), tals com l’empoderament de les dones, la promoció del talent femení en la presa de decisions, la igualtat de gènere i la salut mental.

En nom de l’ISMA, m’agradaria agrair la teva implicació a l’organització i la teva predisposició a ser entrevistada.

1. Com sorgeix la teva passió per l’arquitectura i la pintura?

Des de petita ja em sentia molt atreta per la contemplació de la bellesa en general, perquè notava que millorava el meu estat d’ànim.

La bellesa la trobem en les diverses formes que adopten les obres d’art; la pintura, l’arquitectura, l’escultura … És la bellesa universal, perquè ha estat admirada, generació rere generació, de forma ininterrompuda durant segles.

Però, per fortuna, la bellesa també es manifesta, generosa i abundantment, en la nostra vida quotidiana: en un mosaic, en un tapís, a la façana d’un edifici … A mi m’encanten les escales, em semblen un element arquitectònic preciós.

Aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha al nostre voltant i gaudir-la plenament hauria de ser una de les nostres prioritats vitals. La bellesa no és una cosa superficial, perquè ens impacta psicològicament i ens pot ajudar a sentir-nos millor.

“Parlar sobre la rellevància de l’arquitectura en les nostres vides és tan essencial com parlar de la importància del nostre benestar físic i mental. Els edificis ens parlen, ens interpel·len, ens toquen profundament perquè a més de proporcionar-nos protecció física, també ens impacten des d’un punt de vista psicològic” (Arquitectura, 21.01.18) 

2. Fins a quin punt l’arquitectura (d’un edifici) influeix en el benestar dels treballadors d’una empresa? 

L’arquitectura ens impacta profundament, ja que és el marc físic en què ens movem per descansar, treballar, formar-nos, relaxar-nos, menjar, estimar-nos, divertir-nos…

En els espais de treball és on hauríem de prestar més atenció, ja que és un entorn en el qual passem moltes hores i on poden produir-se situacions de tensió. 

Diversos estudis demostren que un disseny adequat de l’espai de treball genera benestar físic i mental, propiciant professionals més feliços, més compromesos, més autoexigents i més productius. 

Alguns aspectes que cal cuidar són: el confort tèrmic, l’aïllament acústic, l’ergonomia i la cura del sentit olfactiu. També són fonamentals el tractament i el consum de l’aigua, el control de la qualitat de l’aire i la gestió de la llum. Tots aquests elements tenen un impacte molt poderós en el nostre estat d’ànim i en el nostre benestar psicològic.

Dius que els “referents són poderosos”. 

3. Quins van ser els teus? 

Efectivament, els referents són fonamentals perquè poden inspirar-nos i donar-nos força per assolir els nostres objectius.

Jo he tingut la sort de tenir bons referents al meu voltant; els meus pares i molts dels meus formadors m’han proporcionat excel·lents models. En l’última dècada, el meu gran referent ha estat el meu marit, qui m’aporta un punt de vista molt valuós. 

La nostra societat hauria de ser capaç de generar referents de professionals que no només tenen èxit professional, sinó que per sobre de tot, saben gaudir de la seva vida personal, familiar i social; les esferes vitals que configuren una existència equilibrada. 

Poc abans de complir 40 anys vaig començar a sentir una responsabilitat enorme en relació a les dones més joves. Vaig ser conscient que havia de contribuir al fet que aconseguissin els seus objectius i arribessin tan lluny com es proposessin. Va ser llavors quan em vaig començar a involucrar en diverses organitzacions que treballen per a que les dones participin dels àmbits de decisió empresarials de manera equilibrada amb els seus companys homes. Assolir aquestes esferes de poder és una fita rellevant, perquè constitueixen els espais des d’on pots canviar les coses que no t’agraden i posar en marxa els projectes en què creus.

Vas estar durant sis anys treballant en dos de les auditores financeres més importants a nivell mundial. Més tard, vas anar al món de la consultora immobiliària.

4. Per què vas decidir canviar de sector professional? 

El treball d’auditor implica seguir un procediment que està molt definit, en certa manera, representes una peça dins d’un gran engranatge. Això t’obliga a ser summament complidor en les teves obligacions, perquè si tu falles, la feina dels altres també fallarà. Guardo molt bons records d’aquesta etapa perquè vaig treballar envoltada de gent de la meva edat amb perfils similars al meu, per la qual cosa em vaig sentir integrada molt fàcilment. Però no trobo a faltar les extenses jornades laborals que vaig suportar.

En la meva humil opinió, exigir als teus professionals treballar tantes hores, de manera sostinguda en el temps, és una manera molt obsoleta de gestionar una empresa, ja que es produeix una gran fuga de talent. 

Quan vaig deixar l’auditoria, em vaig incorporar a Aguirre Newman com a analista d’inversions immobiliàries, convençuda que desenvoluparia un tipus de treball molt financer, similar al que feia quan era auditora.

No obstant això, quan vaig començar a treballar, em vaig adonar que es tractava d’un treball que requeria importants habilitats comercials i relacionals. La qüestió és que jo em sentia còmoda darrere del meu Excel, fent anàlisi, però no em veia a mi mateixa amb habilitats socials. Vaig passar diversos mesos pensant que m’havia equivocat de treball. Però a poc a poc, vaig anar agafant confiança en mi mateixa, a mesura que anava aconseguint objectius. 

Al cap d’uns mesos vaig descobrir, amb gran alegria, que la tasca comercial i relacional se’m donava bé. Per fi vaig poder relaxar-me i vaig començar a gaudir amb la meva feina com mai abans ho havia fet.

5. Com gestiones l’estrès i el treball sota pressió en el teu dia a dia? 

Periòdicament pateixo pics d’estrès, que amb els anys he après a gestionar, posant molta atenció a la meva salut física i mental.

Practico meditació i ioga regularment. També escolto música, llegeixo, escric i porto una vida socialment activa, el que m’ajuda a omplir d’energia i de bon humor.

L’equilibri mental és un estat summament delicat per a algunes personalitats, més quan estan sotmeses a una situació d’estrès crònic. Tot i l’abundància de casos que s’observen, les malalties mentals i els trastorns psicològics encara són un tabú en els entorns de direcció empresarial. 

Des de l’Institut de la Salut Mental esteu fent una tasca extraordinària en aquest sentit, perquè visibilitzeu la malaltia mental i ajudeu a trobar els canals adequats per tractar-la. Els professionals del dret tenen molta sort, en poder comptar amb vosaltres.     

El millor cap no és el que aconsegueix més clients o el que té més coneixements del negoci, sinó el que té més intel·ligència emocional i sap tractar adequadament les persones que l’envolten. La capacitat d’empatia i d’interacció social és un atribut imprescindible perquè l’energia de l’equip humà es centri en els objectius de l’empresa, i no es desgasti en malentesos interns ” (Los jefes, 19.07.18)

6. Què podem fer per humanitzar les empreses? 

Molt sovint, els entorns empresarials han estat excessivament focalitzats en l’obtenció de beneficis, descuidant el valor que aportaven als seus clients i el tracte que dispensaven als seus professionals.

No obstant això, les empreses realment reeixides ja s’han adonat que per captar el millor el talent, i amb això, aconseguir millors clients, han de mirar més enllà del resultat i regir-se amb altres valors. Són aquelles empreses en què tots voldríem treballar, perquè ens connectem amb elles d’una manera especial. 

Per començar, estimen el que fan; tenen un alt nivell de compromís amb la feina que desenvolupen i el porten a terme amb consciència i amb plaer.

En segon lloc, són empreses que han realitzat una reflexió més profunda i s’han marcat un repte més complex, més enllà de guanyar diners; també volen contribuir a millorar la societat.

Però l’essencial d’aquestes organitzacions és que tenen cura dels seus equips humans; els transmeten uns valors (ètica, professionalitat, coherència i humilitat), i els insten a fer les coses d’una determinada manera.

Tenint en compte la pressió i el compliment d’objectius de l’empresa,

7. En quina mesura estàs contribuint a aquesta humanització a Savills Aguirre Newman Barcelona? 

La nostra organització desenvolupa la seva activitat en un entorn altament competitiu i exigent. Sóc conscient que el que s’espera de mi és que compleixi amb el pressupost que ens marquen els nostres accionistes.

No obstant això, sempre hem tingut clar que volíem treballar d’una determinada manera; amb ètica i amb responsabilitat.

Després de la crisi, em vaig adonar que per ser un bon professional, no només havia  d’assegurar-me que la meva empresa guanyés diners, sinó que també havia de implicar-me en generar un impacte positiu en el meu entorn, sense esperar res a canvi. 

Per a mi, el progrés social, econòmic i cultural de Barcelona és un ferm compromís; per això, col·laboro en multitud d’associacions i institucions de la nostra ciutat a les quals hi dedico temps, energia i una gran quantitat d’il·lusió.

Tal com 2017 va ser un any funest per a mi, 2018 està sent un any extraordinari” (Cosas que aprendes cuando recibes un premio, 8.06.18). 

8. Dir públicament que alguna cosa de la teva vida, el que sigui, ha anat malament o ha estat un fracàs mostra debilitat en un líder? 

Tot el contrari; des del meu punt de vista, el lideratge de tall messiànic, amb una figura forta i inqüestionable als quals tots segueixen, és un model absolutament obsolet. 

El lideratge modern es defineix, en primer lloc, per tenir una visió de què es vol aconseguir i com aconseguir l’objectiu marcat; i en segon lloc, per ser una figura propera, inclusiva, humil, que reconeix errors i encerts, que consulta seves decisions i cerca grans consensos; mai mostra la seva força imposant-se. 

De fet, cap objectiu realment important pot aconseguir-se amb la visió d’una sola persona. Els problemes de la societat són tan complexos que requereixen que els lideratges descansin sobre un grup de persones amb punts de vista diversos, però amb una certa connexió mental. 

A mi mai m’ha fet por mostrar una sensibilitat diferent o explicar els meus fracassos o frustracions. De fet, escric d’això sovint, i ho publico perquè penso que potser puc ajudar a algú que estigui en una situació similar. I la possibilitat que la meva vivència resulti útil a algú, no sé si em fa més forta o més feble, però sens dubte, fa que em senti infinitament millor amb mi mateixa.

Imagina’t que vull treballar a la teva empresa, demostro que sóc una persona competent i a l’entrevista et dic: “Anna, m’esforçaré al màxim i treballaré molt. Però és possible que no pugui absorbir tot el volum de treball en determinades ocasions perquè tinc un Trastorn Obsessiu Compulsiu “.

9. Quina seria la teva resposta? 

En primer lloc, et felicitaria per la teva valentia. La trista realitat és que els entorns empresarials competitius, com la consultoria o l’advocacia, solen ser contextos durs, on manifestar la diferència (mental, física, espiritual) és molt complicat, perquè segueixen valorant els perfils uniformes i adaptatius. 

Tot i que el món està canviant molt ràpid i adopta nous valors, la vida empresarial segueix ancorada en dinàmiques que infravaloren la diversitat, de manera que els professionals eviten mostrar els seus problemes, malalties, i fins i tot les seves emocions, per por de ser discriminats o ser considerats professionals febles. 

Hem de canviar aquesta cultura empresarial tan pobra. L’empresa és un pilar de la societat i ha de contribuir a difondre els valors adequats.

Poder comunicar al teu cap que tens un TOC no hauria penalitzar-te; hem de treballar perquè els entorns empresarials s’humanitzin.

10. Si haguessis de contractar els serveis legals d’un despatx d’advocats, tindries en compte quina és la seva política de diversitat i de benestar a l’hora de contractar-los? 

Sens dubte ho tindria en compte. Malauradament, encara hi ha poca cultura en aquest aspecte, però estic convençuda que en molt pocs anys, les polítiques de diversitat i de benestar constituiran un requisit fonamental a l’hora de dur a terme contractacions. Hem de fer el que estigui a les nostres mans per accelerar aquest procés, i que aquestes polítiques, tan necessàries, s’implantin en com més aviat millor.

Increment de l’assetjament i intimidació

Increment de l’assetjament i intimidació

LawCare, organització sense ànim de lucre que promou i recolza la bona salut mental i el benestar a tota la comunitat legal de Regne Unit i Irlanda, va rebre el major nombre de trucades del seu “telèfon d’assistència” el 2018, amb un total de 932 de 624 professionals del Dret (un increment del 5% respecte a 2017).

Les raons per les quals truquen aquests professionals jurídics són vàries: estrès (26%), depressió (19%), ansietat (11%), procediments disciplinaris (8%), desenvolupament professional (9%), malalties cròniques, alcohol, drogues i qüestions relacionals.

No obstant això, hi ha dades que criden molt l’atenció:

1) Les trucades per assetjament i intimidació en el lloc de treball, el percentatge de les quals quasi doble el de l’any passat (de 38 trucades el 2017 a 68 el 2018).

2) El 64% de les persones que truquen són dones.

3) El 48% de les persones que truquen són aprenents o no porten més de 5 anys exercint.

L’Elizabeth Rimmer, CEO de LawCare i membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, ha sigut molt clara al respecte:

“L’any 2018 ha sigut el més ocupat fins la data a la línia d’ajuda des de que vàrem començar fa més de vint anys. Malgrat que ens complau que més advocades i advocats ens demanin recolzament, seguim cada vegada més preocupats per les llargues jornades laborals i la pesada cultura de càrrega de treball de l’advocacia, que afecta de forma significativa el benestar. Estem especialment preocupats pel nombre de persones que esmenten l’assetjament i la intimidació en el lloc de treball, és absolutament essencial que les organitzacions de pràctica jurídica prenguin mesures per acabar amb això i es prenguin seriosament el benestar i el tracte del personal”.

A definitivas, nou col·laborador oficial de l’ISMA

A definitivas, nou col·laborador oficial de l’ISMA

A definitivas, un projecte que té per objectiu principal fomentar i promocionar la cultura jurídica, es converteix en col·laborador oficial de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia. Aquesta iniciativa, d’origen balear, sorgeix de la inquietud de set joves juristes (Alberto Fernández Bonet, Felipe Herrera Herrera, Verónica Pedrón Pardo, Jun Wei Du, Lluc Pol Bonnín, Nicolau Vidal Cubí y Ana Marbán Fernández) i pretén la socialització del coneixement jurídic per mitjà de continguts d’alt valor afegit (Revista Jurídica), iniciatives i projectes d’innovació jurídica (AD+), i difusió d’esdeveniments jurídics a les Balears.

Revista Jurídica: l’Arbre del Dret

La Revista Jurídica de A definitivas és una revista oficial registrada a la Biblioteca Nacional d’Espanya (cod. ISSN 2605-485X), amb publicacions continuades i seriades sobre una gran varietat de temes d’interès jurídic (Civil, Penal, Mercantil, Estrangeria, Administratiu, Economia Social, Laboral, Tributari i Noves Tecnologies) editades a Palma pel seu Consell Editorial.

Els cofundadors de A definitivas considera la revista com el seu “Arbre del Dret”, el qual, no para de créixer ja que el número de publicacions va en augment des de que van començar el projecte. Així mateix, per tal de complir amb el seu objectiu principal, obren la porta a tota persona interessada a participar en la comunitat de difusió de coneixement jurídic (Partners & Friends).

AD+: “Espai de Joc”

En aquesta secció, l’usuari trobarà tres espais diferenciats: en el primer, anomenat “recursos”, s’ha inclòs un Codi Penal comentat; en el segon,  “Dret i Ficció“, es troben una sèrie de vídeos, acompanyats d’unes explicacions, analitzant determinades qüestions jurídiques. Aquest recurs permet adquirir coneixements jurídics d’una forma molt didàctica i entretinguda a través de sèries televisives (podeu veure el vídeo avall, titulat “La nova LOPD i les teves opinions polítiques”); i, en tercer lloc, les “Entrevistes“.

En paraules del president de l’ISMA: “És un honor que A definitivas sigui el nostre col·laborador oficia. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Verònica i al Felipe durant la II edició de BBrainers, i des d’un bon principi, sabia que aquest projecte, que parteix de la funció social i bona voluntat dels seus fundadors, sintonitzava a la perfecció amb l’esperit de l’ISMA”.

Així mateix, des de l’ISMA, us volem comunicar que els set membres han acceptar ser col·laboradors de la nostra organització, de manera que els donem les gràcies per la seva atenció i amabilitat.

 

Enquesta de Resiliència i Benestar

Enquesta de Resiliència i Benestar

Ahir,  la Junior Lawyers Division of the Law Society of England and Wales (l’advocacia jove britànica), col·laboradora oficial de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, va llançar la tercera edició de la seva Enquesta sobre Resiliència i Benestar. La Kayleigh Leonie, autora de l’Enquesta i membre del Consell Assessor de l’ISMA, ja va manifestar la seva preocupació després dels resultats de les dues primeres edicions:

2017: “Aquestes estadístiques són extremadament preocupants per a la JLD i, com a resultat, el seu comitè executiu es centrarà en l’elaboració de directrius per als empresaris a fi d’ajudar-los a fer front l’estrès i als problemes de salut mental en el lloc de treball”.

2018: “L’advocacia encara té un llarg camí per recorrer per a reduir l’estigma relacionat amb la mala salut mental. La JLD espera que el treball que està realitzant ajudi a reduir l’estigma i animi a les organitzacions a fomentar una bona salut mental. Al febrer de 2018, la JLD va publicar unes guies per als empresaris que animen a les organitzacions a adoptar una perspectiva més proactica i inclusiva de la salut mental. L’orientació es divideix en tres pilars bàsics: (1) educació/formació, (2) recolzament, i (3) cultura.

Resultats de 2017

Aquesta Enquesta es centra en l’estrès i la salut mental en el lloc de treball. En la seva primera edició (2017), van respondre 214 membres de la JLD (aquesta organització té més de 70.000), pel que les conclusions són indicatives, més que representatives. No obstant això, aquestes dades ja han suscitat una resposta immediata per part de l’advocacia jove d’Anglaterra i Gal·les.

Els resultats diferenciaven dos fenòmens:

A) Estrès en el lloc de treball

Als efectes de l’Enquesta, l’estrès es defineix com “estar sota massa pressió emocional o mental”.

  • Més del 93% dels enquestats van patir estrès en el mes anterior a completar l’enquesta, i el 26% d’aquests estaven molt estressats.
  • L’enquesta va mostrar que els factors claus de l’estrès per als advocats junior són l’alta càrrega de treball, la falta de recolzament, les demandes/expectatives dels clients i la gestió ineficaç.
  • El 73% dels enquestats va dir que la seva empresa podia fer més per recolzar l’estrès en el treball.
  • Amb la finalitat d’ajudar els advocats a bregar amb l’estrès en el treball, els enquestats proposen (i) formació (tant per la direcció com pels advocats júnior), (ii) una major visibilitat de les polítiques internes, (iii) recolzament/assistència psicològica, (iv) majors nivells de supervisió i (v) una millor gestió.

B) Salut Mental en el lloc de treball

  • Més del 25% dels enquestats van dir que van patir un problema de salut mental en el mes anterior a la finalització de l’enquesta i menys del 24% d’aquelles persones havien informat al seu cap al respecte. Curiosament, cap dels homes enquestats que havien patit d’un problema de salut mental li va dir al seu cap. Això va suggerir que existeix una barrera clara que impedeix que les persones amb un problema de salut mental es manifestin. Això pot estar relacionat amb la percepció de l’estigma associat als problemes de salut mental en el lloc de treball.
  • Més del 74% de les persones amb problemes de salut mental van dir que havien considerat la possibilitat de no anar al treball, però no ho van fer, i més del 67% va afirmar que això els causava problemes en la seva vida familiar i en les seves relacions.
  • Més del 73% dels enquestats van afirmar que el seu cap no proporcionava cap ajuda, orientació o recolzament als treballadors en relació amb la salud mental en el lloc de treball o que no sabien si els seus caps la oferien.
  • Més del 50% va considerar que la seva organització podia fer més per proporcionar ajuda, orientació i recolzament en relació amb la salut mental en el lloc de treball.

Resultats 2018

La segona edició de l’Enquesta, que va estar activa durant els mesos de gener i febrer de 2018, va ser contestada per 959 membres de la JLD. Tot i que, en aquesta edició, les conclusions segueixen essent indicatives (més que representatives), cal destacar l’incement de participació que hi hagut respecte a la primera edició.

A) Estrès en el lloc de treball

  • Més del 82% dels enquestats van informar que es sentien estressats de forma regular o ocasional en el mes anterior a la realització de l’enquesta, i que el 26 % dels enquestats estaven molt estressats.
  • Els factors clau de l’estrès per als advocats junior són l’alta càrrega de treball, les demandes/expectatives dels clients, la falta de recolzament i la gestió ineficaç. 
  • El 83% dels enquestats va dir que el seu despatx podia fer més per recolzar l’estrès en el treball.

B) Salut Mental en el lloc de treball

  • Més del 38% dels enquestats van dir que havien patit un problema de salut mental en el mes anterior a la finalització de l’enquesta i menys del 18% d’aquelles persones havien informat al seu cap al respecte.
  • Més del 55% de les persones que pateixen un problema de salut mental van dir que havien considerat la possibilitat de no anar al treball, però no ho varen fer, i més del 64% va afirmar que això els causava problemes en la seva vida familiar i en les seves relacions.
  • Més del 80% considerava que la seva organització podia fer més per proporcionar ajuda, orientació i recolzament en relació amb la salut mental en el lloc de treball.
Entrevista a la Mª Eugènia Gay Rosell

Entrevista a la Mª Eugènia Gay Rosell

Decana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Vicepresidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola

Un referent femení de l’advocacia barcelonina

Tinc el plaer d’entrevistar a la Maria Eugènia Gay Rosell, degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Abans d’entrar en matèria, m’agradaria explicar-vos breument qui és la nostra primera entrevistada. 

La Maria Eugènia es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona-CEU Abat Oliba fa 20 anys. Més tard, va realitzar el Màster en Mediació de l’ICAB. Va dedicir estudiar Dret i exercir d’advocada “per vocació personal i pel compromís en la defensa dels drets i llibertats de la ciutadania”.

Està col·legiada en aquesta corporació des del 2000. A part de degana i advocada, la Maria Eugènia és mare de quatre nois: Àlvaro, Gabriel, Josep Maria i Víctor. 

En nom de l’ISMA, vull agrair l’atenció i amabilitat que han tingut tant la degana com el seu equip de comunicació a l’hora de gestionar l’entrevista que us reproduïm tot seguit.

Emocions

D’ençà que vàrem posar en funcionament l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, he tingut l’oportunitat de parlar amb moltes advocades i advocats per tal de conèixer el seu dia a dia. Molts d’ells coincideixen en que no poden expressar les seves emocions davant dels seus clients o companys perquè tenen por a ser discriminats, o bé, ser considerats professionals dèbils.

1. Per què creus que l’advocada o advocat té por a l’hora d’expressar les seves emocions davant els seus clients o companys?

Els ciutadans i ciutadanes acudeixen a l’advocacia per obtenir assessorament, per resoldre els seus conflictes i defensar els seus interessos davant dels tribunals.

Al tractar-se d’una relació de caràcter professional, l’advocat o advocada té un tracte formal vers el client o clienta. Això no està renyit amb l’empatia. És fonamental posar-se en la pell de l’altra persona. Precisament, quan ens arriba un cas al despatx, ens posem del costat de les persones i empatitzem amb ell o ella per veure quina és la millor solució possible al problema que ens planteja.

Les relacions advocacia-client estan basades en la confiança i en alguns casos acaben, fins i tot, derivant en un tracte d’amistat, pel fet que ens convertim en “advocats i advocades de capçalera”.

El caràcter propi de la professió fa que no expressem habitualment les emocions personals amb el client. Però això no està renyit amb el tracte humà. Precisament perquè treballem amb un material tan sensible com són els drets de les persones hem de tenir una especial cura, tant en la forma com en el fons, dels casos que portem.

L’advocacia la formem persones humanes!

Amb els companys de feina, amb qui passem sovint més hores que amb la pròpia família, sí que expressem més les nostres emocions: com ha anat un judici, com ens sentim per un èxit dels nostres fills, la dificultat d’un cas, el malestar que podem tenir pel fet de tenir poc temps lliure…Amb el client costa més perquè, de vegades, es té la percepció que explicar les nostres emocions ens fa més vulnerables o que podem perdre prestigi.

En qualsevol cas, el fet de no expressar amb els clients la nostra percepció de la vida, no la qualificaria de “por”. L’advocacia empatitza i es solidaritza amb el seu client o clienta, i en aquest àmbit, les emocions personals de l’advocat o advocada passen a un segon pla.

2. Sovint, tinc la percepció que determinades organitzacions només volen advocades o advocats robots. Que no sentin, que no expressin obertament allò que senten, sinó que es limitin a executar ordres dels seus superiors. Com podríem humanitzar la nostra professió?

L’advocacia és una professió apassionant i molt canviant. Les lleis es modifiquen constantment, tenim terminis per presentar els escrits, judicis a la nostra ciutat, però també lluny de casa… Sovint sembla que fem una marató per arribar a totes les coses que hem de fer. Els advocats i les advocades sempre tenim la sensació d’estar corrent d’un lloc a un altre.

Considero que una pràctica professional més humana és possible, així com aprendre a utilitzar les emocions al nostre favor, per tal de descobrir noves maneres de gestionar les exigències i les dificultats al despatx, als judicis i en les negociacions amb advocats i advocades contràries. 

Crec que precisament les noves tecnologies ens ajudaran a aconseguir-ho.

Ja existeixen robots en alguns despatxos d’advocats i advocades, especialment als Estats Units que es dediquen a fer les tasques més mecàniques. Igualment les noves tecnologies ens ajudaran a agilitzar tràmits, de manera que guanyarem temps de “valor afegit” que ens permetrà exercir la professió amb més calma i tenint en compte més les qüestions personals.

Tanmateix, vull reivindicar de nou l’empatia de l’advocacia vers els clients i que els advocats i les advocades són persones humanes que tenim emocions, que ens agrada fer activitats i compartir-les amb el nostre cercle més proper. Gràcies a les noves tecnologies també compartim la nostra activitat a les xarxes socials, en el meu cas, especialment, a través de Twitter.

3. M’agradaria que m’expliquessis, de la teva experiència com advocada exercent, un parell de casos en què hagis experimentat alguna de les següents emocions (alegria, tristesa, ràbia, fàstic, sorpresa o por)…

Els advocats i advocades que ens dediquem al dret processal civil hem viscut tots els sentiments…Alegria, tristesa, eufòria, decepció…en funció del resultat obtingut et genera una emoció o altra.

En el meu cas, porto temes de dret de família i hi ha moments molt difícils. Acompanyar a aquestes persones en els seus processos i aconseguir finalment una resolució favorable o desfavorable als seus interessos o als dels seus fills t’afecta, i molt. L’advocacia és una professió viva, que permet ajudar la ciutadania, el que suposa compartir els seus sentiments i emocions.

Benestar

4. Teniu pensat, des del Col·legi, crear una Comissió de Benestar (Well-being Committee), seguint el model anglosaxó, que s’encarregui d’analitzar qüestions relacionades amb el benestar i la intel·ligència emocional de l’advocacia barcelonina, així com de proporcionar ajuda i formació a les seves col·legiades i col·legiats?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix salut com un “estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”.

Aquesta visió comporta que els professionals de l’advocacia hem d’aprendre a afrontar les tensions normals de la vida, hem de ser conscients de les nostres capacitats i límits per tal de treballar de forma productiva i fructífera.

Avui en dia, un dels aspectes que ha d’afrontar l’advocacia és l’alt percentatge d’estrès, atesa la càrrega emocional que comporta la nostra feina. D’una banda, hi ha el tracte amb el client o clienta, que comporta escoltar situacions majoritàriament problemàtiques gairebé cada dia. Per l’altra, ha d’informar de les resolucions, tant si aquestes són favorables com si no ho són. També patim el funcionament lent de l’Administració de Justícia, els terminis…

L’advocacia la formem professionals compromesos amb l’alta exigència tècnica. Treballem en un entorn canviant constant, arran dels canvis legislatius i socials que es produeixen constantment. També ens hem d’adaptar a les noves tecnologies i als nous hàbits que sorgeixen arran d’aquesta…Per això, a través del Servei d’Ocupació i Orientació Professional (SOOP) de l’ICAB tractem els temes relacionats amb el benestar de l’advocacia, amb l’objectiu d’ajudar  les persones col·legiades a afrontar les emocions perquè formen una part molt important de l’exercici de la professió. Aprendre a gestionar-les i conèixer-les ens permet una aproximació més empàtica amb el client i generar un vincle de confiança.

L’ICAB sempre ha volgut ser pioner i un referent, així que la creació de la Comissió de Benestar es pot estudiar i valorar.

5. Hi ha empreses que estan aplicant l’anomenada “desconnexió digital” per tal que les seves treballadores i treballadors tinguin un major benestar. Quina opinió et mereix?

Les noves tecnologies han propiciat que visquem hiperconnectats i pendents de l’actualitat. Sóc defensora de la conciliació familiar. Per això, per exemple, les Juntes de Govern del Col·legi de l’Advocacia, que es feien a la tarda, han passat al migdia. Si volem construir una societat més humana crec que hem de tenir clar que, al marge de la feina, hi ha d’haver espai per a les relacions socials, per a la vida familiar, etc. Amb una bona organització i gestió es poden aconseguir moltes coses. Això comporta també el dret a la desconnexió digital, tot i que en alguns àmbits és més fàcil que en altres.

Igualtat de gènere en les professions jurídiques

El teu compromís per a la igualtat d’oportunitats entre advocades i advocats és evident: d’ençà del teu mandat, heu presentat el ‘Pla Integral d’Igualtat’; heu posat en funcionament la campanya “Cada dia és 8 de març”; heu celebrat el 1st Women Business & Justice European Forum (del qual, hi vaig assistir amb en Tomàs Gabriel Garcia Micó i t’he de felicitar per la seva organització) i heu incorporat la perspectiva de gènere en els vostres programes formatius.

L’ISMA recolza totalment aquesta magnífica tasca. Cal posar en relleu que un dels nostres objectius és el trencar el sostre de vidre existent en el sector legal i reivindicar el 50 a 50 en la sociatura dels despatxos d’advocats.

6. En aquest sentit, és necessari la implementació efectiva d’un sistema de quotes en els consells d’administració dels despatxos d’advocats i en les màximes instàncies jurisdiccionals?

Sí. L’Advocacia ha de treballar per facilitar la visibilització de les dones en totes les esferes: social, econòmica, política, tecnològica. Tenim el repte de reivindicar el talent femení, promoure el paper de la dona professional i de negocis en la societat actual, fomentar polítiques d’igualtat d’oportunitats i de paritat i trencar el “sostre de vidre” que, malauradament, encara existeix a la nostra societat, ja que actualment només un 19% de les dones formen part del consells de direcció de les empreses de l’IBEX-35.

Hem de creure en la igualtat i treballar coordinadament per aconseguir una major participació de les dones en els escenaris de poder, fins arribar a una participació paritària 50/50. Per això hem de canviar els models de governança.

Amb la voluntat que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona sigui un dels motors d’aquest canvi social, la Junta de Govern que presideixo, a més de ser paritària, s’ha compromès a treballar per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones, començant pel sector de l’advocacia. 

7. Creus que el sistema de quotes és el mecanisme definitiu per a que es garanteixi una igualtat real i efectiva entre advocades i advocats en el si dels despatxos?

Considero que el sistema de quotes és un sistema transitori que s’ha de mantenir mentre no hi hagi un canvi social que faci que el “sostre de vidre” sigui un concepte que s’hagi de buscar a les hemeroteques. Un lloc de treball ha de ser per a la persona més qualificada per fer-ho. Mentre hi hagi traves que dificultin l’accés de les dones als llocs de direcció s’haurà de mantenir la quota entre homes i dones per tal de posar en valor el talent femení, que no es valora de forma natural.