Decana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Vicepresidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola

Un referent femení de l’advocacia barcelonina

Tinc el plaer d’entrevistar a la Maria Eugènia Gay Rosell, degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Abans d’entrar en matèria, m’agradaria explicar-vos breument qui és la nostra primera entrevistada. 

La Maria Eugènia es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona-CEU Abat Oliba fa 20 anys. Més tard, va realitzar el Màster en Mediació de l’ICAB. Va dedicir estudiar Dret i exercir d’advocada “per vocació personal i pel compromís en la defensa dels drets i llibertats de la ciutadania”.

Està col·legiada en aquesta corporació des del 2000. A part de degana i advocada, la Maria Eugènia és mare de quatre nois: Àlvaro, Gabriel, Josep Maria i Víctor. 

En nom de l’ISMA, vull agrair l’atenció i amabilitat que han tingut tant la degana com el seu equip de comunicació a l’hora de gestionar l’entrevista que us reproduïm tot seguit.

Emocions

D’ençà que vàrem posar en funcionament l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, he tingut l’oportunitat de parlar amb moltes advocades i advocats per tal de conèixer el seu dia a dia. Molts d’ells coincideixen en que no poden expressar les seves emocions davant dels seus clients o companys perquè tenen por a ser discriminats, o bé, ser considerats professionals dèbils.

1. Per què creus que l’advocada o advocat té por a l’hora d’expressar les seves emocions davant els seus clients o companys?

Els ciutadans i ciutadanes acudeixen a l’advocacia per obtenir assessorament, per resoldre els seus conflictes i defensar els seus interessos davant dels tribunals.

Al tractar-se d’una relació de caràcter professional, l’advocat o advocada té un tracte formal vers el client o clienta. Això no està renyit amb l’empatia. És fonamental posar-se en la pell de l’altra persona. Precisament, quan ens arriba un cas al despatx, ens posem del costat de les persones i empatitzem amb ell o ella per veure quina és la millor solució possible al problema que ens planteja.

Les relacions advocacia-client estan basades en la confiança i en alguns casos acaben, fins i tot, derivant en un tracte d’amistat, pel fet que ens convertim en “advocats i advocades de capçalera”.

El caràcter propi de la professió fa que no expressem habitualment les emocions personals amb el client. Però això no està renyit amb el tracte humà. Precisament perquè treballem amb un material tan sensible com són els drets de les persones hem de tenir una especial cura, tant en la forma com en el fons, dels casos que portem.

L’advocacia la formem persones humanes!

Amb els companys de feina, amb qui passem sovint més hores que amb la pròpia família, sí que expressem més les nostres emocions: com ha anat un judici, com ens sentim per un èxit dels nostres fills, la dificultat d’un cas, el malestar que podem tenir pel fet de tenir poc temps lliure…Amb el client costa més perquè, de vegades, es té la percepció que explicar les nostres emocions ens fa més vulnerables o que podem perdre prestigi.

En qualsevol cas, el fet de no expressar amb els clients la nostra percepció de la vida, no la qualificaria de “por”. L’advocacia empatitza i es solidaritza amb el seu client o clienta, i en aquest àmbit, les emocions personals de l’advocat o advocada passen a un segon pla.

2. Sovint, tinc la percepció que determinades organitzacions només volen advocades o advocats robots. Que no sentin, que no expressin obertament allò que senten, sinó que es limitin a executar ordres dels seus superiors. Com podríem humanitzar la nostra professió?

L’advocacia és una professió apassionant i molt canviant. Les lleis es modifiquen constantment, tenim terminis per presentar els escrits, judicis a la nostra ciutat, però també lluny de casa… Sovint sembla que fem una marató per arribar a totes les coses que hem de fer. Els advocats i les advocades sempre tenim la sensació d’estar corrent d’un lloc a un altre.

Considero que una pràctica professional més humana és possible, així com aprendre a utilitzar les emocions al nostre favor, per tal de descobrir noves maneres de gestionar les exigències i les dificultats al despatx, als judicis i en les negociacions amb advocats i advocades contràries. 

Crec que precisament les noves tecnologies ens ajudaran a aconseguir-ho.

Ja existeixen robots en alguns despatxos d’advocats i advocades, especialment als Estats Units que es dediquen a fer les tasques més mecàniques. Igualment les noves tecnologies ens ajudaran a agilitzar tràmits, de manera que guanyarem temps de “valor afegit” que ens permetrà exercir la professió amb més calma i tenint en compte més les qüestions personals.

Tanmateix, vull reivindicar de nou l’empatia de l’advocacia vers els clients i que els advocats i les advocades són persones humanes que tenim emocions, que ens agrada fer activitats i compartir-les amb el nostre cercle més proper. Gràcies a les noves tecnologies també compartim la nostra activitat a les xarxes socials, en el meu cas, especialment, a través de Twitter.

3. M’agradaria que m’expliquessis, de la teva experiència com advocada exercent, un parell de casos en què hagis experimentat alguna de les següents emocions (alegria, tristesa, ràbia, fàstic, sorpresa o por)…

Els advocats i advocades que ens dediquem al dret processal civil hem viscut tots els sentiments…Alegria, tristesa, eufòria, decepció…en funció del resultat obtingut et genera una emoció o altra.

En el meu cas, porto temes de dret de família i hi ha moments molt difícils. Acompanyar a aquestes persones en els seus processos i aconseguir finalment una resolució favorable o desfavorable als seus interessos o als dels seus fills t’afecta, i molt. L’advocacia és una professió viva, que permet ajudar la ciutadania, el que suposa compartir els seus sentiments i emocions.

Benestar

4. Teniu pensat, des del Col·legi, crear una Comissió de Benestar (Well-being Committee), seguint el model anglosaxó, que s’encarregui d’analitzar qüestions relacionades amb el benestar i la intel·ligència emocional de l’advocacia barcelonina, així com de proporcionar ajuda i formació a les seves col·legiades i col·legiats?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix salut com un “estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”.

Aquesta visió comporta que els professionals de l’advocacia hem d’aprendre a afrontar les tensions normals de la vida, hem de ser conscients de les nostres capacitats i límits per tal de treballar de forma productiva i fructífera.

Avui en dia, un dels aspectes que ha d’afrontar l’advocacia és l’alt percentatge d’estrès, atesa la càrrega emocional que comporta la nostra feina. D’una banda, hi ha el tracte amb el client o clienta, que comporta escoltar situacions majoritàriament problemàtiques gairebé cada dia. Per l’altra, ha d’informar de les resolucions, tant si aquestes són favorables com si no ho són. També patim el funcionament lent de l’Administració de Justícia, els terminis…

L’advocacia la formem professionals compromesos amb l’alta exigència tècnica. Treballem en un entorn canviant constant, arran dels canvis legislatius i socials que es produeixen constantment. També ens hem d’adaptar a les noves tecnologies i als nous hàbits que sorgeixen arran d’aquesta…Per això, a través del Servei d’Ocupació i Orientació Professional (SOOP) de l’ICAB tractem els temes relacionats amb el benestar de l’advocacia, amb l’objectiu d’ajudar  les persones col·legiades a afrontar les emocions perquè formen una part molt important de l’exercici de la professió. Aprendre a gestionar-les i conèixer-les ens permet una aproximació més empàtica amb el client i generar un vincle de confiança.

L’ICAB sempre ha volgut ser pioner i un referent, així que la creació de la Comissió de Benestar es pot estudiar i valorar.

5. Hi ha empreses que estan aplicant l’anomenada “desconnexió digital” per tal que les seves treballadores i treballadors tinguin un major benestar. Quina opinió et mereix?

Les noves tecnologies han propiciat que visquem hiperconnectats i pendents de l’actualitat. Sóc defensora de la conciliació familiar. Per això, per exemple, les Juntes de Govern del Col·legi de l’Advocacia, que es feien a la tarda, han passat al migdia. Si volem construir una societat més humana crec que hem de tenir clar que, al marge de la feina, hi ha d’haver espai per a les relacions socials, per a la vida familiar, etc. Amb una bona organització i gestió es poden aconseguir moltes coses. Això comporta també el dret a la desconnexió digital, tot i que en alguns àmbits és més fàcil que en altres.

Igualtat de gènere en les professions jurídiques

El teu compromís per a la igualtat d’oportunitats entre advocades i advocats és evident: d’ençà del teu mandat, heu presentat el ‘Pla Integral d’Igualtat’; heu posat en funcionament la campanya “Cada dia és 8 de març”; heu celebrat el 1st Women Business & Justice European Forum (del qual, hi vaig assistir amb en Tomàs Gabriel Garcia Micó i t’he de felicitar per la seva organització) i heu incorporat la perspectiva de gènere en els vostres programes formatius.

L’ISMA recolza totalment aquesta magnífica tasca. Cal posar en relleu que un dels nostres objectius és el trencar el sostre de vidre existent en el sector legal i reivindicar el 50 a 50 en la sociatura dels despatxos d’advocats.

6. En aquest sentit, és necessari la implementació efectiva d’un sistema de quotes en els consells d’administració dels despatxos d’advocats i en les màximes instàncies jurisdiccionals?

Sí. L’Advocacia ha de treballar per facilitar la visibilització de les dones en totes les esferes: social, econòmica, política, tecnològica. Tenim el repte de reivindicar el talent femení, promoure el paper de la dona professional i de negocis en la societat actual, fomentar polítiques d’igualtat d’oportunitats i de paritat i trencar el “sostre de vidre” que, malauradament, encara existeix a la nostra societat, ja que actualment només un 19% de les dones formen part del consells de direcció de les empreses de l’IBEX-35.

Hem de creure en la igualtat i treballar coordinadament per aconseguir una major participació de les dones en els escenaris de poder, fins arribar a una participació paritària 50/50. Per això hem de canviar els models de governança.

Amb la voluntat que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona sigui un dels motors d’aquest canvi social, la Junta de Govern que presideixo, a més de ser paritària, s’ha compromès a treballar per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones, començant pel sector de l’advocacia. 

7. Creus que el sistema de quotes és el mecanisme definitiu per a que es garanteixi una igualtat real i efectiva entre advocades i advocats en el si dels despatxos?

Considero que el sistema de quotes és un sistema transitori que s’ha de mantenir mentre no hi hagi un canvi social que faci que el “sostre de vidre” sigui un concepte que s’hagi de buscar a les hemeroteques. Un lloc de treball ha de ser per a la persona més qualificada per fer-ho. Mentre hi hagi traves que dificultin l’accés de les dones als llocs de direcció s’haurà de mantenir la quota entre homes i dones per tal de posar en valor el talent femení, que no es valora de forma natural.