Dia històric en l’advocacia nord-americana: Resolució 105

Dia històric en l’advocacia nord-americana: Resolució 105

El passat dia 5 de febrer de 2018, l’American Bar Association (ABA) House of Delegates va adoptar a Vancouver la Resolució 105, presentada per Terry L. Harrel, president del ABA Working Group to Advance Well-Being in the Legal Profession i director executiu del Indiana Judges and Lawyers Assistance Program.

L’esmentada Resolució és la més important que s’ha aprovat mai en l’àmbit de la salut mental de la professió als Estats Units. Segons es desprèn d’aquest document, l’ABA recolza l’objectiu de reduir els trastorns de salut mental i abús de substàncies, així com millorar el benestar d’advocades i advocats, jutgesses i jutges, i estudiants de Dret.

Així mateix, les delegades i delegats del Col·legi de l’Advocacia dels EUA insten als despatxos, col·legis d’advocacia, programes d’assistència a l’advocada i advocat, empreses amb departaments legals, facultats de Dret i centres de formació jurídica; així com als tribunals de justícia prenguin consciència de les recomanacions recollides en l’informe “The Path to Lawyer Well-Being: Practical Recommendations for Positive Change, elaborat pel National Task Force on Lawyer Well-Being[1] i publicat el passat mes d’agost de 2017.

Per què s’ha creat un grup d’experts sobre el benestar de l’advocacia?

L’any 2016 es van publicar dos estudis sobre el benestar de l’advocacia i dels estudiants de Dret. Els resultats van ser extremadament preocupants.

En relació amb l’advocacia, l’ABA CoLAP i la Fundació Hazelden Betty Ford van publicar una enquesta en què van participar 12.825 advocades i advocats (mostra: col·legis de l’advocacia de 16 estats) sobre el consum d’alcohol i substàncies, qüestions de salut mental i comportaments de cerca d’ajuda [2]. Els resultats van ser els següents:

  • 21-36% eren bevedors problemàtics.
  • 28% patia depressió (aproximadament).
  • 19% patia ansietat (aproximadament).
  • 23% patia estrès (aproximadament).
  • 0,7% han intentat suïcidar-se (si la mostra inclogués la totalitat del les advocades i advocats dels EUA, 1.300.000, ens portaria a concloure que 9.100 advocades i advocats haurien intentat suïcidar-se).

En relació amb els estudiants de Dret, la Survey of Law Student Well-Being [3], en què van participar més de 3.300 estudiants (mostra: 15 facultats de Dret), va donar els següents resultats, també molt negatius:

  • 17% patia algun nivell de depressió.
  • 14% experimentava ansietat severa.
  • 23% tenia ansietat moderada.
  • 6% havia tingut pensaments suïcides.
  • 43% havia consumit nivells excessius d’alcohol com a mínim una vegada en les dues anteriors setmanes.
  • 22% havia consumit nivells excessius d’alcohol dues o més vegades en les dues anteriors setmanes.
  • 25% es trobava en situació de risc d’alcoholisme.
  • 1 de cada 7 havia pres durant l’any anterior medicació subjecta a prescripció mèdica sense disposar de la corresponent recepta. Així mateix, es destaca l’augment en el consum de marihuana i cocaïna des de 1991.

Altrament, també es va detectar que ambdós col·lectius eren reticents a demanar ajut professional.

Com ha valorat els resultats de les enquestes el National Task Force on Lawyer Well-Being?

L’informe adjunt a la Resolució 105 reprodueix dos fragments molt contundents de l’informe del National Task Force on Lawyer Well-Being:

“Els dos estudis (…) mostren que moltes advocades i advocats i estudiants de dret experimenten estrès crònic i altes taxes de depressió i consum de substàncies. Aquesta troballa és incompatible amb una professió legal sostenible, i té implicacions preocupants per a la competència bàsica de moltes advocades i advocats. Aquesta investigació suggereix que l’estat actual de la salut de les advocades i advocats no pot servir per a una professió dedicada al servei al client i que depèn de la confiança pública”.

“La professió legal ja està lluitant. La nostra professió s’enfronta a una quota de mercat en disminució a mesura que el públic recorre a proveïdors de serveis legals alternatius més accessibles i assequibles. Ens trobem en una cruïlla. Per a mantenir la confiança del públic en la professió, per a satisfer la necessitat d’innovació en la forma en que proporcionem serveis legals, per augmentar l’accés a la justícia i per a reduir el nivell de toxicitat que ha permès que els trastorns de salut mental i abús de substàncies es propaguin entre els nostres companys, hem d’actuar ara. El canvi requerirà una evaluació sincera i oberta de l’estat dels nostres membres, acompanyada d’un compromís valent per a reconsiderar el que significa viure la vida d’una advocada o advocat”.


[1] Aquest grup d’experts va ser creat a l’agost de 2016 per l’ABA Commission on Lawyer Assistance Programs (ABA COLAP), la National Organization of Bar Counsel (NOBC) i l’Association of Professional Responsibility Lawyers (APRL). Més tard, es van incorporar el ABA Standing Committee on Professionalism, el ABA Center for Professional Responsibility; el ABA Young Lawyers Division; el ABA Law Practice Division Attorney Wellbeing Committee; la National Conference of Chief Justices i la National Conference of Bar Examiners.

[2] R. Krill, R. Johnson, & L. Albert, The Prevalence of Substance Use and Other Mental Health Concerns Among American Attorneys, 10 J. ADDICTION MED. 46 (2016).

[3] M. Organ, D. Jaffe, & K. Bender, Suffering in Silence: The Survey of Law Student Well-Being and the Reluctance of Law Students to Seek Help for Substance Use and Mental Health Concerns, 66 J. LEGAL EDUC. 116 (2016).