Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Entrevista a l’Anna Gener Surrell

Anna Gener Surrell

Presidenta y CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona

Vicepresidenta 1a de l’Associació 50a50

Patrona de la Fundació Museu Picasso

Membre de la Junta Directiva de la PIMEC (Patronal de la Petita y Mitjana Empresa de Catalunya)

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre de la Junta Directiva del Círculo Ecuestre

Consellera de l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

Patrona de la Fundació Cares

Membre de la Comissió Executiva de Barcelona Global

Membre del Board a Espanya del Royal Institution of Chartered Surveyors (RICS)

Membre del Consell Assessor de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP)

Vaig tenir el plaer d’entrevistar a l’Anna Gener Surrell, CEO de Savills Aguirre Newman, una dona amb una alta responsabilitat, mare d’un nen, i, el més important, una de les persones més amables que he conegut. Ella és plenament conscient sobre les qüestions que són rellevants per l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA), tals com l’empoderament de les dones, la promoció del talent femení en la presa de decisions, la igualtat de gènere i la salut mental.

En nom de l’ISMA, m’agradaria agrair la teva implicació a l’organització i la teva predisposició a ser entrevistada.

1. Com sorgeix la teva passió per l’arquitectura i la pintura?

Des de petita ja em sentia molt atreta per la contemplació de la bellesa en general, perquè notava que millorava el meu estat d’ànim.

La bellesa la trobem en les diverses formes que adopten les obres d’art; la pintura, l’arquitectura, l’escultura … És la bellesa universal, perquè ha estat admirada, generació rere generació, de forma ininterrompuda durant segles.

Però, per fortuna, la bellesa també es manifesta, generosa i abundantment, en la nostra vida quotidiana: en un mosaic, en un tapís, a la façana d’un edifici … A mi m’encanten les escales, em semblen un element arquitectònic preciós.

Aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha al nostre voltant i gaudir-la plenament hauria de ser una de les nostres prioritats vitals. La bellesa no és una cosa superficial, perquè ens impacta psicològicament i ens pot ajudar a sentir-nos millor.

“Parlar sobre la rellevància de l’arquitectura en les nostres vides és tan essencial com parlar de la importància del nostre benestar físic i mental. Els edificis ens parlen, ens interpel·len, ens toquen profundament perquè a més de proporcionar-nos protecció física, també ens impacten des d’un punt de vista psicològic” (Arquitectura, 21.01.18) 

2. Fins a quin punt l’arquitectura (d’un edifici) influeix en el benestar dels treballadors d’una empresa? 

L’arquitectura ens impacta profundament, ja que és el marc físic en què ens movem per descansar, treballar, formar-nos, relaxar-nos, menjar, estimar-nos, divertir-nos…

En els espais de treball és on hauríem de prestar més atenció, ja que és un entorn en el qual passem moltes hores i on poden produir-se situacions de tensió. 

Diversos estudis demostren que un disseny adequat de l’espai de treball genera benestar físic i mental, propiciant professionals més feliços, més compromesos, més autoexigents i més productius. 

Alguns aspectes que cal cuidar són: el confort tèrmic, l’aïllament acústic, l’ergonomia i la cura del sentit olfactiu. També són fonamentals el tractament i el consum de l’aigua, el control de la qualitat de l’aire i la gestió de la llum. Tots aquests elements tenen un impacte molt poderós en el nostre estat d’ànim i en el nostre benestar psicològic.

Dius que els “referents són poderosos”. 

3. Quins van ser els teus? 

Efectivament, els referents són fonamentals perquè poden inspirar-nos i donar-nos força per assolir els nostres objectius.

Jo he tingut la sort de tenir bons referents al meu voltant; els meus pares i molts dels meus formadors m’han proporcionat excel·lents models. En l’última dècada, el meu gran referent ha estat el meu marit, qui m’aporta un punt de vista molt valuós. 

La nostra societat hauria de ser capaç de generar referents de professionals que no només tenen èxit professional, sinó que per sobre de tot, saben gaudir de la seva vida personal, familiar i social; les esferes vitals que configuren una existència equilibrada. 

Poc abans de complir 40 anys vaig començar a sentir una responsabilitat enorme en relació a les dones més joves. Vaig ser conscient que havia de contribuir al fet que aconseguissin els seus objectius i arribessin tan lluny com es proposessin. Va ser llavors quan em vaig començar a involucrar en diverses organitzacions que treballen per a que les dones participin dels àmbits de decisió empresarials de manera equilibrada amb els seus companys homes. Assolir aquestes esferes de poder és una fita rellevant, perquè constitueixen els espais des d’on pots canviar les coses que no t’agraden i posar en marxa els projectes en què creus.

Vas estar durant sis anys treballant en dos de les auditores financeres més importants a nivell mundial. Més tard, vas anar al món de la consultora immobiliària.

4. Per què vas decidir canviar de sector professional? 

El treball d’auditor implica seguir un procediment que està molt definit, en certa manera, representes una peça dins d’un gran engranatge. Això t’obliga a ser summament complidor en les teves obligacions, perquè si tu falles, la feina dels altres també fallarà. Guardo molt bons records d’aquesta etapa perquè vaig treballar envoltada de gent de la meva edat amb perfils similars al meu, per la qual cosa em vaig sentir integrada molt fàcilment. Però no trobo a faltar les extenses jornades laborals que vaig suportar.

En la meva humil opinió, exigir als teus professionals treballar tantes hores, de manera sostinguda en el temps, és una manera molt obsoleta de gestionar una empresa, ja que es produeix una gran fuga de talent. 

Quan vaig deixar l’auditoria, em vaig incorporar a Aguirre Newman com a analista d’inversions immobiliàries, convençuda que desenvoluparia un tipus de treball molt financer, similar al que feia quan era auditora.

No obstant això, quan vaig començar a treballar, em vaig adonar que es tractava d’un treball que requeria importants habilitats comercials i relacionals. La qüestió és que jo em sentia còmoda darrere del meu Excel, fent anàlisi, però no em veia a mi mateixa amb habilitats socials. Vaig passar diversos mesos pensant que m’havia equivocat de treball. Però a poc a poc, vaig anar agafant confiança en mi mateixa, a mesura que anava aconseguint objectius. 

Al cap d’uns mesos vaig descobrir, amb gran alegria, que la tasca comercial i relacional se’m donava bé. Per fi vaig poder relaxar-me i vaig començar a gaudir amb la meva feina com mai abans ho havia fet.

5. Com gestiones l’estrès i el treball sota pressió en el teu dia a dia? 

Periòdicament pateixo pics d’estrès, que amb els anys he après a gestionar, posant molta atenció a la meva salut física i mental.

Practico meditació i ioga regularment. També escolto música, llegeixo, escric i porto una vida socialment activa, el que m’ajuda a omplir d’energia i de bon humor.

L’equilibri mental és un estat summament delicat per a algunes personalitats, més quan estan sotmeses a una situació d’estrès crònic. Tot i l’abundància de casos que s’observen, les malalties mentals i els trastorns psicològics encara són un tabú en els entorns de direcció empresarial. 

Des de l’Institut de la Salut Mental esteu fent una tasca extraordinària en aquest sentit, perquè visibilitzeu la malaltia mental i ajudeu a trobar els canals adequats per tractar-la. Els professionals del dret tenen molta sort, en poder comptar amb vosaltres.     

El millor cap no és el que aconsegueix més clients o el que té més coneixements del negoci, sinó el que té més intel·ligència emocional i sap tractar adequadament les persones que l’envolten. La capacitat d’empatia i d’interacció social és un atribut imprescindible perquè l’energia de l’equip humà es centri en els objectius de l’empresa, i no es desgasti en malentesos interns ” (Los jefes, 19.07.18)

6. Què podem fer per humanitzar les empreses? 

Molt sovint, els entorns empresarials han estat excessivament focalitzats en l’obtenció de beneficis, descuidant el valor que aportaven als seus clients i el tracte que dispensaven als seus professionals.

No obstant això, les empreses realment reeixides ja s’han adonat que per captar el millor el talent, i amb això, aconseguir millors clients, han de mirar més enllà del resultat i regir-se amb altres valors. Són aquelles empreses en què tots voldríem treballar, perquè ens connectem amb elles d’una manera especial. 

Per començar, estimen el que fan; tenen un alt nivell de compromís amb la feina que desenvolupen i el porten a terme amb consciència i amb plaer.

En segon lloc, són empreses que han realitzat una reflexió més profunda i s’han marcat un repte més complex, més enllà de guanyar diners; també volen contribuir a millorar la societat.

Però l’essencial d’aquestes organitzacions és que tenen cura dels seus equips humans; els transmeten uns valors (ètica, professionalitat, coherència i humilitat), i els insten a fer les coses d’una determinada manera.

Tenint en compte la pressió i el compliment d’objectius de l’empresa,

7. En quina mesura estàs contribuint a aquesta humanització a Savills Aguirre Newman Barcelona? 

La nostra organització desenvolupa la seva activitat en un entorn altament competitiu i exigent. Sóc conscient que el que s’espera de mi és que compleixi amb el pressupost que ens marquen els nostres accionistes.

No obstant això, sempre hem tingut clar que volíem treballar d’una determinada manera; amb ètica i amb responsabilitat.

Després de la crisi, em vaig adonar que per ser un bon professional, no només havia  d’assegurar-me que la meva empresa guanyés diners, sinó que també havia de implicar-me en generar un impacte positiu en el meu entorn, sense esperar res a canvi. 

Per a mi, el progrés social, econòmic i cultural de Barcelona és un ferm compromís; per això, col·laboro en multitud d’associacions i institucions de la nostra ciutat a les quals hi dedico temps, energia i una gran quantitat d’il·lusió.

Tal com 2017 va ser un any funest per a mi, 2018 està sent un any extraordinari” (Cosas que aprendes cuando recibes un premio, 8.06.18). 

8. Dir públicament que alguna cosa de la teva vida, el que sigui, ha anat malament o ha estat un fracàs mostra debilitat en un líder? 

Tot el contrari; des del meu punt de vista, el lideratge de tall messiànic, amb una figura forta i inqüestionable als quals tots segueixen, és un model absolutament obsolet. 

El lideratge modern es defineix, en primer lloc, per tenir una visió de què es vol aconseguir i com aconseguir l’objectiu marcat; i en segon lloc, per ser una figura propera, inclusiva, humil, que reconeix errors i encerts, que consulta seves decisions i cerca grans consensos; mai mostra la seva força imposant-se. 

De fet, cap objectiu realment important pot aconseguir-se amb la visió d’una sola persona. Els problemes de la societat són tan complexos que requereixen que els lideratges descansin sobre un grup de persones amb punts de vista diversos, però amb una certa connexió mental. 

A mi mai m’ha fet por mostrar una sensibilitat diferent o explicar els meus fracassos o frustracions. De fet, escric d’això sovint, i ho publico perquè penso que potser puc ajudar a algú que estigui en una situació similar. I la possibilitat que la meva vivència resulti útil a algú, no sé si em fa més forta o més feble, però sens dubte, fa que em senti infinitament millor amb mi mateixa.

Imagina’t que vull treballar a la teva empresa, demostro que sóc una persona competent i a l’entrevista et dic: “Anna, m’esforçaré al màxim i treballaré molt. Però és possible que no pugui absorbir tot el volum de treball en determinades ocasions perquè tinc un Trastorn Obsessiu Compulsiu “.

9. Quina seria la teva resposta? 

En primer lloc, et felicitaria per la teva valentia. La trista realitat és que els entorns empresarials competitius, com la consultoria o l’advocacia, solen ser contextos durs, on manifestar la diferència (mental, física, espiritual) és molt complicat, perquè segueixen valorant els perfils uniformes i adaptatius. 

Tot i que el món està canviant molt ràpid i adopta nous valors, la vida empresarial segueix ancorada en dinàmiques que infravaloren la diversitat, de manera que els professionals eviten mostrar els seus problemes, malalties, i fins i tot les seves emocions, per por de ser discriminats o ser considerats professionals febles. 

Hem de canviar aquesta cultura empresarial tan pobra. L’empresa és un pilar de la societat i ha de contribuir a difondre els valors adequats.

Poder comunicar al teu cap que tens un TOC no hauria penalitzar-te; hem de treballar perquè els entorns empresarials s’humanitzin.

10. Si haguessis de contractar els serveis legals d’un despatx d’advocats, tindries en compte quina és la seva política de diversitat i de benestar a l’hora de contractar-los? 

Sens dubte ho tindria en compte. Malauradament, encara hi ha poca cultura en aquest aspecte, però estic convençuda que en molt pocs anys, les polítiques de diversitat i de benestar constituiran un requisit fonamental a l’hora de dur a terme contractacions. Hem de fer el que estigui a les nostres mans per accelerar aquest procés, i que aquestes polítiques, tan necessàries, s’implantin en com més aviat millor.