Guia nº 2. Desgast professional (“burnout”)

Guia nº 2. Desgast professional (“burnout”)

 

Per Jéssica Ahumada Masip

Membre del Comitè Científic

El desgast professional (burnout) és una síndrome anomenada col·loquialment “cremar-se pel treball”. Les persones que pateixen desgast professional se senten desbordades i es perceben impotents per enfrontar els problemes que li genera el seu entorn laboral.

El seu origen està en un entorn laboral on existeixen alts nivells d’estrès, càrrega de treball excessiva, poca autonomia, falta de formació per exercir les tasques, males relacions en el treball i absència de suport en l’entorn, entre d’altres. Tot això en el seu conjunt, facilita que no trobin les suficients estratègies per afrontar-ho.

Símptomes

• Dificultat per concentrar-se • Baixa autoestima • Mal de cap • Taquicàrdia • Insomni • Baix rendiment • Absentisme laboral • Avorriment • Irritabilitat i agressivitat • Tracte distant cap els altres • Nerviosisme • Sentiments de fracàs, impotència i esgotament • Falta d’entusiasme pel treball • Sensació de sentir-se desbordat pel treball

Fases

Els experts en burnout l’han dividit en diverses fases:

Fase inicial o d’entusiasme: Sovint, el principi en un nou treball resulta estimulant per moltes exigències que ens imposin. Resulta atractiu posar-se a treballar al finalitzar els estudis, després d’una llarga temporada d’atur o en haver canviat de treball.

Fase d’estancament: Després de diversos mesos o anys i comprovar l’incompliment de les nostres expectatives professionals, ens estanquem. Encara ens sentim realitzats personalment, però comencem a replantejar-nos la relació entre esforç personal i beneficis.

Frase de frustració: Ens qüestionem l’eficàcia de l’esforç personal enfront dels obstacles derivats de l’acompliment del nostre treball. La falta de recursos organitzacionals i personals ens porten a una fase d’apatia. El treball perd sentit per a nosaltres.

Fase d’hiperactivitat i d’apatia: Primer passem per un estat en el qual estem sempre treballant, volem fer tantes coses que no fem res i ens porta al col·lapse perquè no donem l’abast. Després tenim una reacció d’apatia que sorgeix a partir d’un sentiment de distanciament laboral, que comporta evitació de l’activitat professional.

Cremat!: No aconseguim alleujar la nostra situació, els canvis en les nostres actituds i conductes no són eficaces. Sentim un col·lapse físic, emocional i cognitiu.

Com combatre-ho?

La desmotivació laboral s’aborda des de diferents nivells:

Nivell organitzacional: Tenint en compte on es desenvolupa el desgast professional, són les organitzacions les encarregades de dissenyar un pla d’intervenció. Aquestes han d’anar orientades a un canvi de filosofia amb l’objecte d’incrementar la qualitat de vida laboral i el benestar personal. Dins d’aquestes estratègies podem trobar-nos amb: redisseny de tasques, claredat en els processos de presa de decisions, establir objectius clars per als rols professionals, millorar les xarxes de comunicació organitzacions, involucrar a les persones treballadores en la presa de decisions, millorar l’autonomia, millora del sistema de recompensa, entre d’altres. Professionals com a psicòlegs de les organitzacions poden ajudar als i les empresàries en una orientació cap a la prevenció del desgast professional.

Nivell interpersonal: Passem gran part del nostre temps en el treball i com a conseqüència és fonamental tenir una bona relació interpersonal per a l’equilibri físic i mental de la persona. És a través del suport social en el treball quan les persones obtenen nova informació, adquireixen noves habilitats o milloren les que ja tenen. Obtenen reforç social i retroinformació sobre l’execució de les tasques, alhora que també aconsegueixen suport emocional. Per aconseguir bons resultats s’utilitzen programes d’entrenament en habilitats socials per millorar la qualitat de les relacions interpersonals en el treball.

Nivell sobre la persona treballadora: Els experts recomanen l’adquisició d’estratègies d’afrontament, tècniques de relaxació i l’exercici físic. És recomanable que acudeixi a un professional de la salut mental que l’ajudi en l’adquisició d’aquests nous hàbits i estratègies.

Referències i informació addicional:

  • Gil-Monte, P.R. (2005). El síndrome de quemarse por el trabajo (burnout). Madrid: Ediciones Pirámide.
  • Polo Vargas, J.D., Briñez, V.S., Navarro Segura, M.C., Alí Nieto, A. (2016). Creencias irracionales, síndrome de burnout y adicción al trabajo en las organizaciones. Psicogente, 19(35), 148-160.
  • Ramos, F. Buendía, J. (2001). El síndrome de burnout: concepto, evaluación y tratamiento. A J. Buendía (coord.), Empleo, estrés y salud (pp.33-53). Madrid: Psicología Pirámide.