La Junior Lawyers Division publica la seva segona edició del seu “Resilience and wellbeing survey report”

La Junior Lawyers Division publica la seva segona edició del seu “Resilience and wellbeing survey report”

Kayleigh Leonie, autora de l’informe.

El passat 27 d’abril de 2018 The Law Society Gazette publicava la notícia titulada “Legal profession facing talent drain as mental health problems surge“. Aquesta notícia anunciava l’esperada publicació de la segona edició del “Resilience and wellbeing survey report“, un informe que agrupa i analitza els resultats de les enquestes efectuades a aquells col·lectius representats per la Junior Lawyers Division de la The Law Society: estudiants del Màster en Advocacia britànic (el legal practice course), incloent els paralegals; als solicitors en pràctiques i els solicitors amb menys de cinc anys d’experiència des de l’obtenció de la llicència per a exercir. Per segon any consecutiu, la persona encarregada de redactar l’informe ha estat la Kayleigh Leonie, advocada a Trowers & Hamlins LLP i membre del Consell de la The Law Society.

A la introducció, la Kayleigh Leonie destaca que la “professió legal s’arrisca a perdre a part del seu millor talent si les empreses no comencen a valorar el benestar dels seus treballadors com a una qüestió clau per als seus negocis” i subratlla que “encara falta un llarg camí per acabar amb l’estigma associat als problemes de salut mental“. Paraules que, des de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia subscrivim íntegrament.

A l’edició del 2018, el número de persones enquestat ha estat de 959, davant els 214 de l’any passat (un increment de quatre vegades el número de persones, que representa un 448,13% més). Aquesta dada és, per sí mateixa, molt esperançadora, encara que falta molt per fer i així ho destaca la pròpia autora de l’informe.

Per primera vegada s’ha introduït una qüestió clau per a valorar l’afectació en els factors causants de l’estrès laboral: tractar amb clients vulnerables per raó d’edat, per problemes mentals o físics, per estar en custòdia, degut a la seva incapacitat, traumes o qualsevol altra raó. Dels enquestats, el 25,4% d’ells (244) treballen amb aquests col·lectius.

A continuació, analitzarem amb major detall algunes de les dades de l’informe.

1. L’estrès segueix impedint als professionals complir amb les seves obligacions

Encara que en comparació amb l’any 2017 el percentatge d’enquestats que van manifestar que l’estrès els impedia complir amb les seves obligacions de forma ocasional i regular s’ha reduït del 54,6% al 54%, es destaca el moviment dels enquestats dels estadis intermedis (ocasionalment o rarament) als extrems (regularment o mai). El que, òbviament, és més preocupant és que si bé aquells a qui l’estrès els impedeix fer el seu treball de forma ocasional han passat del 39,1% al 33,6% (una rebaixa del 5,5%), aquests s’han relocalitzat a l’estadi més extrem, passant del 15,5% al 20,4% (un 4,9% més).

Gràfic extret de “Resilience and wellbeing survey report” (Abril 2018), p. 7

També s’observa que el 71% dels enquestats responen que, durant el darrer mes, s’han sentit regularment (35,5%) o ocasionalment (35,6%) estressats, front al 82% de 2017. Si bé és cert que prima facie sembla un bon resultat, no podem evitar qüestionar-nos fins a quin punt existeix, dins els despatxos d’advocats, la capacitat d’autoavaluar-se el nivell d’estrès que hagin pogut patir els enquestats. Aquí és on es fa més necessari que mai la introducció de continguts de salut mental en carreres universitàries o cursos de preparació per a l’exercici professional. Tot i així, i malgrat la reducció substancial, encara és preocupant que només el 29% dels enquestats l’any 2018 s’hagin sentit rarament estressats (20,8%) o, directament, mai hagin tingut aquest sentiment (8,1%).

Gràfic extret de “Resilience and wellbeing survey report” (Abril 2018), p. 8

Preguntats sobre el nivell d’estrès patit, aquells que pateixen un nivell preocupant, entenent com a tal un nivell sever (22,1%) o extrem (3,8%), han patit una lleugera caiguda, passant del 26,1% al 25,9%. Segueix succeint que, la majoria dels enquestats senten que el seu estrès és moderat (49,6%).

Gràfic extret de “Resilience and wellbeing survey report” (Abril 2018), p. 9

2. L’alta càrrega de treball, causa majoritària de l’estrès laboral. Les expectatives del client, a l’alça

A la pregunta 9 de l’informe, els enquestats contesten que la principal causa d’estrès laboral segueix sent l’alta càrrega de treball, seguida per les expectatives dels clients. Vegem a la següent taula com han evolucionat els factors causants d’estrès laboral en comparació a l’any 2017.

Taula d’elaboració pròpia prenent com a referència la 1ª i 2ª edicions del “Resilience and wellbeing survey report”.

Detectem l’increment substancial de la pressió que sobre els advocats tenen les expectatives dels clients (que creixen un 10% i passen a ser la segona causa d’estrès dels enquestats). Manté la primera posició l’alta càrrega de treball (que puja fins al 67,3%). Podríem afirmar que l’alta càrrega de treball, que podria solucionar-se mitjançant polítiques de contractació que permetin els advocats enfocar una menor càrrega de treball amb una major precisió i perfecció, estaria íntimament vinculada amb una direcció ineficaç i la falta de suport de l’empresari (que ocupen les posicions 3ª i 4ª). Les hores facturables, si bé es mantenen estables (només pugen un 0,9%), es converteixen en la 6ª causa d’estrès dels enquestats.

S’observa que les causes d’estrès esmentades serien evitables amb polítiques de salut mental i de treball sostenibles en el sí dels despatxos d’advocats. De fet, el 34,4% dels enquestats afirma que, en el darrer mes haurien començat a buscar un nou treball (representen un 9% menys que al 2017, però tot i així, és preocupant), amb les conseqüències que això té per aquells despatxos que inverteixen ingents quantitats de diners i recursos en la formació dels seus treballadors.

També ens preocupa que alguns enquestats consumeixen alcohol per a fer front a l’estrès. Si bé és cert que no s’indica el percentatge, el seu esment és preocupant per naturalesa doncs es poden patir greus problemes d’addicions que, no només afecten la vida professional, sinó també poden tenir un impacte en la seva vida personal. Altres fan front a l’estrès de maneres més saludables (fent exercici, apuntant-se a cursos de mindfulness, parlant amb els seus superiors, practicant hobbies, anant a teràpia, amb una dieta més sana o dormint un número suficient d’hores cada nit).

3. Augmenta el número d’enquestats que pateixen problemes de salut mental i la proporció d’aquells que consideren insuficients les mesures que els seus caps estant prenent per a oferir solucions. Redueix la capacitat d’expressar-ho als superiors

Un altre dels extrems que més preocupa d’aquesta enquesta és que el percentatge d’enquestats que confessen haver patit problemes de salut mental en el darrer mes incrementa fins a un 38,5% (un 12,8% més que l’any 2017), mentre que la majoria d’aquells que confessen haver-ne patit (un 82,1%, un 6,1% més que l’any 2017) reconeixen no haver-ho explicat als seus superiors (la causa podria ser, sens dubte, l’estigma que la pròpia autora de l’informa subratlla a la introducció).

Així mateix, no sorprèn que la majoria dels enquestats consideri que no es prenen prou mesures per a combatre l’estrès laboral. De fet, el 83,2% dels enquestats (un 9,4% més que l’any 2017) considera que es podria fer molt més al respecte.

En particular, un 80,2% dels enquestats (un 29,8% més que l’any 2017) considera que la seva empresa encara podria fer més per a oferir ajuda en relació amb la salut mental al lloc de treball.

4. Augmenta el número de professionals que coneix organitzacions que els poden ajudar a tractar qüestions com l’estrès laboral i altres problemes de salut mental

Elizabeth Rimmer, CEO de LawCare.

Una dada molt esperançadora ens la dona la pregunta 18 de l’informe, en que es qüestiona “Coneix alguna organització que pugui ajudar-lo si vol parlar sobre l’estrès laboral o afrontar qualsevol problema de salut mental?“. El 65,7% afirma conèixer-ne alguna (un 15,4% més que l’any 2017).

Ens alegra especialment aquesta dada perquè organitzacions valentes i altruistes com LawCare, dirigida per Elizabeth Rimmer, estan fent una gran tasca en aquest camp i, poc a poc, comencen a ser més conegudes entre els professionals que busquen ajut.

Des de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia volem felicitar la gran tasca que des de la Junior Lawyers Division de la The Law Society s’està fent per a conscienciar sobre els problemes de salut mental entre els professionals jurídics i esperem seguir aprenent de l’exemple anglosaxó per a poder-lo aplicar aviat a nivell espanyol i continental europeu. Seguim treballant per a millorar la salut mental dels professionals jurídics espanyols i per a seguir recollint el suport de la societat civil, professionals, col·legis professionals i altres organitzacions que vulguin sumar-se a aquest il·lusionant i laboriós projecte.

Toxicitat i por en els bufets

Toxicitat i por en els bufets

La decisió del Tribunal Disciplinari de l’Advocacia

En el cas número 11657/2017, el Tribunal Disciplinari de l’Advocacia (SDT, per les seves sigles en anglès) va suspendre a una advocada de l’exercici de la seva professió per un període de dos anys a comptar des del 28 de novembre de 2017, el qual quedava també suspesa per un altre període de 3 anys des de la mateixa data, tot això supeditat a complir amb certes condicions que la SDT indica en el paràgraf 69.2 de la seva decisió.

El SDT es “va apiadar” d’aquesta advocada, aplicant circumstàncies mitigadores de la responsabilitat atenent a les circumstàncies fàctiques en què es van produir les infraccions dels Principis de l’Autoritat de Supervisió de l’Advocacia, o SRA (SRA Principles 2011); i el Codi de Conducta de la SRA (SRA Code of Conduct 2011). Entre aquestes infraccions, les més greus de les que la SRA li va imputar consistien en antedatar comunicacions amb clients i amb contraparts.

En el marc del procediment sancionador, la Sra. D.A., la Directora de Regulació, Persones i Estàndards de la Firma; encarregada, entre altres coses, en preservar el benestar del personal de la mateixa, afirmava que no havia percebut la pèrdua de pes i les múltiples ocasions en què l’advocada plorava a l’oficina com a conseqüència de l’elevat estrès que els objectius d’hores imputables li causaven. Aquest estrès el causaren dos correus electrònics que la pròpia Sra. D.A -ja esmentada- i el Sr. C.S. -Soci Director de la Firma- li van enviar, manifestant-li que havia incomplert els seus objectius en els anys 2012 i 2013 (reproduïts en el paràgraf 13 de la decisió).

No obstant considerar que les conductes de l’advocada eren “deshonestes” (paràgraf 51 de la decisió), el SDT també entén que concorrien circumstàncies mitigadores de la responsabilitat professional, quant a:

  1. El correu electrònic del Sr. C.S. va ser “amenaçant i en to acusador”, pretenent “atemorir al receptor per aconseguir el compliment [dels objectius], concretament treballant fins a altes hores de la nit, els caps de setmana, en períodes vocacionals, i fent tot el necessari per arreglar el dèficit en la imputació horària i, en conseqüència, a augmentar la facturació”. Tot això ho qualifica d’“inapropiat” i manca de “finesa i empatia” (paràgraf 60).
  2. La causa de la conducta poc professional de l’advocada, així com de la seva deshonestedat, va ser “la combinació de la cultura del bufet en termes de pressió imposada als advocats júniors i a la seva salut mental perjudicada, com a conseqüència de les pressions laborals i les seves difícils circumstàncies personals”. Això va causar que l’advocada “detectés que l’ambient de treball s’havia convertit en tòxic per a ella”, el qual era una “tempesta perfecta de circumstàncies” (paràgraf 61).

En resum, el SDT va reconèixer que aquell ambient “tòxic” i la “cultura de la por” del bufet, la pressió per complir amb els objectius de facturació i d’hores imputables que s’imposaven als advocats més joves, van impulsar a l’advocada a encobrir el seus propis errors, més que a reconèixer-los.

LawCare, l’homòleg de l’ISMA en el Regne Unit, com a mirall en què mirar-se

Elizabeth Rimmer, CEO de Law Care

Avui, la CEO de LawCare, Elizabeth Rimmer, ha sigut entrevistada per Nick Hilborne (de l’electrònic Legal Futures) sobre l’augment de les trucades a la línia telefonia d’ajuda oberta per LawCare. L’entrevista completa està disponible prement sobre el següent enllaç.

En aquesta entrevista, l’Elizabeth Rimmer manifesta que a l’any 2017 la línia d’ajuda de LawCare va rebre 616 trucades, un 11% més en l’any anterior; el qual, és una mostra clara que existeix “una major conscienciació sobre la salut mental” entre les advocades i advocats. Tot i així, entén que és imprescindible seguir treballant doncs “a vegades la gent es posa en contacte amb nosaltres quan ha arribat a un punt crític – i és això el que volem evitar”, afirma.

De fet, recentment LawCare ha fet una crida a la conscienciació de tota la professió a la llum del cas que hem analitzat en aquesta publicació i valora la decisió del Tribunal Disciplinari de l’Advocacia com “valenta”, al partir d’una “visió holística” de la situació, al no carregar tota la responsabilitat de la conducta a l’advocada.

La major causa de trucades a la línia d’ajuda: l’estrès en el lloc de treball

L’Elizabeth Rimmer afirma que la major part de les trucades (27%) es deuen a l’estrès en el lloc de treball. Per sota es troba la depressió (17%), les preocupacions disciplinàries (8%), l’ansietat (7%), el dol (7%), els problemes financers (4%) i l’assetjament (4%). El 26% restant es deuria a altres causes, com les malalties cròniques, problemes d’alcoholisme o drogoaddicció, desenvolupament personal i problemes de parella.

La font de preocupació més comuna entre les advocades i advocats: les demandes dels clients

Així mateix, les demandes dels clients (36%) són la font de preocupació més comuna entre les advocades i advocats que truquen a LawCare, seguida de la facturació i les hores imputables (26,5%), el sacrifici de la conciliació professional i personal (o familiar) per promocionar (13%), els socis (12%) i la falta de models a seguir (10%). El 2,5% restant el conformen altres causes.

Altres dades d’interès

El 76% de les trucades a LawCare provenen d’advocats, dels quals, el 45% són advocades i advocats amb menys de 5 anys d’experiència o becaris.

Així mateix, una recent enquesta de LawCare manifesta que la majoria dels advocats afirmen que els socis dels bufets haurien de mostrar més conscienciació per la inclusivitat i el benestar, a través d’un “canvi de comportament”. Uns altres consideren que els socis haurien d’ “interaccionar més amb els treballadors i donar feedback” i oferir mentoring als associats més joves, i no preocupar-se tant per la facturació.

En el marc de la mateixa enquesta, quan es preguntava sobre el grau de preocupació mostrat pels companys pel benestar i el tractament igualitari i just, les dades van caure en un 10% quan es feia referència expressa als socis.

A la llum d’aquestes dades, LawCare recomana que els gestors dels bufets haurien de “comunicar millor les seves polítiques d’inclusivitat i benestar” i “considerar alternar models de provisió de recursos per satisfer les demandes dels clients, i obrir un diàleg amb els clients sobre la inclusivitat i el benestar”.

El compromís de l’ISMA amb les professions jurídiques

 L’ISMA està compromès amb la salut mental de les professions jurídiques i dels estudiants de Dret i per això anuncia públicament que en el mes de març, els membres del Consell de Govern de l’ISMA es reuniran a Londres amb la CEO de LawCare, Elizabeth Rimmer, a qui agraïm públicament la seva disponibilitat per mostrar el funcionament de LawCare i els avenços que dita institució està duent a terme per millorar el benestar de l’advocacia anglesa amb gran èxit. LawCare és, sens cap mena de dubte, un referent imprescindible per l’ISMA i una institució amb la qual desitja col·laborar estretament.