Seleccionar página

Ahir, dia 27 de setembre de 2018, en Manel Atserias Luque, president de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia, i la Gabriela Boldó i Prats, membre del Comitè de Benestar de l’ISMA i coordinadora del Màster d’Accés a l’Advocacia de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, van participar en el col·loqui «Equilibri en la professió: El benestar emocional en l’exercici de l’advocacia» durant el IV Congrés de l’Advocacia Catalana. El moderador d’aquest col·loqui va ser l’Excel·lentíssim Senyor Jordi Albareda Cañadell, Degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida.

Durant el col·loqui, en el que hi van assistir i participar moltes advocades i advocats d’arreu de Catalunya, en Manel va posar en valor les diferents iniciatives que s’han endegat des dels Estats Units i el Regne Unit a l’hora d’abordar els problemes de salut mental que pateix l’advocacia anglosaxona, així com les diferents línies d’acció en pro del benestar de la professió.

D’altra banda, la Gabriela va incidir en el reconeixement i gestió de les emocions de les advocades i advocats en l’exercici de la professió, fomentant una participació activa dels assistents per a que expliquessin les seves experiències. Finalment, el col·loqui va acabar amb una breu meditació conduïda per la pròpia Gabriela.  

En paraules del president de l’ISMA:

«Vaig quedar meravellat d’aquell col·loqui. Va superar amb escreix les nostres expectatives. La intervenció de la Gabriela va ser excel·lent. El moment de la meditació va ser extraordinari! És un gran honor per a nosaltres que persones com la Gabriela, la Paula Fernández Ochoa, el Ferran Garcia de Palau Garcia-Faria i la Berta Santos Rouco formin part del Comitè de Benestar de l’ISMA. Seguirem treballant de valent per tal que l’advocacia catalana aposti decididament pel benestar de la professió».

Des de l’ISMA, volem agrair de tot cor la confiança del Comitè Organitzador del IV Congrés de l’Advocacia Catalana. En especial, al Sr. Jordi Albareda Cañadell, el qual, va contribuir a que el col·loqui fos molt amè i dinàmic. Aprofitem l’avinentesa per felicitar a l’Excel·lentíssim Senyor Julio J. Naveira Manteiga, president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, que ahir va ser el seu aniversari.

A continuació, us reproduïm la proposta de col·loqui que vàrem enviar al Comitè Organitzador del IV Congrés de l’Advocacia Catalana

La funció de l’advocacia és cabdal en un Estat democràtic de Dret. L’advocada o l’advocat ha d’assessorar i defensar els drets i interessos dels seus clients amb diligència. Això vol dir que el professional ha de tenir cura en el compliment de les seves obligacions.

Per tal de complir amb aquest deure deontològic, i oferir un servei de qualitat al client, es necessita que l’advocada sigui saludable1. És a dir, que tingui un nivell de benestar òptim. 

D’acord amb una enquesta realitzada pel mitjà de comunicació Iberian Lawyer, la qual, analitzava el benestar de l’advocacia espanyola i portuguesa, els principals problemes de salut mental d’aquests professionals són l’ansietat i l’estrès (79%), la depressió (69%), l’alcoholisme (27%), els intents de suïcidi (9%), el consum de substàncies il·legals (9%) i medicaments amb recepta (9%), i pensaments suïcides (5%). D’aquesta manera, 8 de cada 10 advocades i advocats volen que la professió abordi aquesta realitat silenciada a causa de l’estigma. 

L’advocacia anglosaxona (en especial, Estats Units d’Amèrica i Regne Unit) també presenta la mateixa problemàtica. Però, en els darrers anys, tant l’American Bar Association com The Law Society, així com alguns bufets internacionals, estan invertint cada cop més recursos (personals i econòmics) per tal de treballar pel benestar de les seves advocades i advocats.

Oportunitat

Tot i que en el món anglosaxó ja s’està parlant obertament d’aquestes problemàtiques, el propòsit d’aquest col·loqui és molt més modest. En comptes de parlar de patologies, volem abordar les emocions que experimenten les advocades i els advocats a l’hora d’exercir la seva professió en les diferents jurisdiccions. És a dir, com afecta la defensa dels seus casos (divorci, homicidi, corrupció política, operacions mercantils, etc.) a nivell emocional (por, sorpresa, aversió, ira, alegria o tristesa).

Seria un col·loqui amè, on els ponents explicarien les seves experiències i els assistents també podrien explicar les seves vivències.