Tal com es va afirmar en la “Carta oberta a l’advocacia institucional”, els índexs de suïcidi, depressió, ansietat, estrès, alcoholisme i consum de drogues dels advocats i estudiants de Dret dels Estats Units són superiors al de la mitjana de la població nord-americana.
En el cas dels advocats, cal destacar un estudi[1] publicat per la American Bar Association (ABA) Commission on Lawyer Assistance Programs (CoLAP) i la Fundació Hazelden Betty Ford el 2016. Els resultats d’aquest estudi, en què van participar 12.285 advocats exercents, van ser preocupants: d’una banda, es va trobar que entre un 21 i 36% poden qualificar-se com bevedors problemàtics; d’altra banda, i de forma aproximada, bastants advocats estan lluitant amb algun nivell de depressió (28%), ansietat (19%) i estrès (23%).
En el cas dels estudiants de Dret, es va realitzar una enquesta[2] de benestar (Survey of Law Student Well-Being) el 2014. En aquesta enquesta, van participar 15 facultats de Dret (aproximadament, uns 3.300 estudiants). Entre d’altres dades, es va trobar que un 17% experimentava algun nivell de depressió, un 14% patia d’ansietat severa, un 23% tenia ansietat lleu o moderada i un 6% va manifestar tenir pensaments suïcides seriosos.
Després d’aquests resultats, l’ABA CoLAP, juntament amb la National Organization of Bar Counsel i la Association of Professional Responsibility Lawyers, van posar en funcionament la National Task Force on Lawyer Well-Being a l’agost de 2016. Aquest grup d’experts, l’objectiu principal del qual és el de millorar el benestar de l’advocacia, s’ha anat ampliant des de la seva creació. Actualment, junt amb les organitzacions esmentades, participen les següents:
- ABA Standing Committee on Professionalism
- ABA Center for Professional Responsibility
- ABA Young Lawyers Division
- ABA Law Practice Division Attorney Wellbeing Committee
- National Conference of Chief Justices
- National Conference of Bar Examiners
Així mateix, les facultats de Dret nord-americanes també han posat especial èmfasi en aquest àmbit per tal de comprovar quina és la magnitud del seu problema i quines mesures poden adoptar-se al respecte. Un exemple seria l’Aliança de Salut Mental de la Facultat de Dret de Yale, la qual, va publicar un informe sobre la salut mental dels seus estudiants (“Falling Through the Cracks. A Report on Mental Health at Yale Law School”) el desembre de 2014.
A Espanya, encara queda molt treball per a fer. Per aquest motiu, el proper 10 d’octubre de 2017, Dia Mundial de la Salut Mental, l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia farà públic el “Manifest pel Benestar de l’Advocacia” i animarà a que l’advocacia institucional, despatxos d’advocats, facultats de dret, centres de formació jurídica, empreses i administracions s’adhereixin.
[1] P. R. Krill, R. Johnson, & L. Albert, The Prevalence of Substance Use and Other Mental Health Concerns Among American Attorneys, 10 J. ADDICTION MED. 46 (2016).
[2] 3 J. M. Organ, D. Jaffe, & K. Bender, Suffering in Silence: The Survey of Law Student Well-Being and the Reluctance of Law Students to Seek Help for Substance Use and Mental Health Concerns, 66 J. LEGAL EDUC. 116 (2016).
Una resposta a «La salut mental de l’advocacia i dels estudiants de Dret als Estats Units»